El goig de ser jo amb els altres.

Fem intercanvi amb els veïns, ells ens porten mongets i nosaltres els oferim olives per conservar. Al vespre començo a desgranar, al matí segueixo, la galleda és grossa i fonda. Trobo els grans bonics d'un blanc setinat, alguns d'un verd tendre; al tacte són polits i rodons, sensuals (en Lluís ho deia de les olives quan en collia) Llavors, llavors que contenen tot el que cal per a la vida, una vida de mongeta però vida, perfecta, bella i útil. Totes som llavors que hem tirat endavant, generoses donem fruits: alegria, ajuda, afectes, feina ben feta, bellesa, seguretat... estem fetes per això i per poc que trobem un sòl adobat surt de manera natural. Aquest matí acomiadem a la Carmen “se'n va el cos però queda, entre nosaltres, la consciència” deia una companya homeòpata-amiga. Quina llavor tan rica, tan productiva, tan bella ha estat la Carmen, dona-amiga. Ens n'alimentarem molt de temps dels seus fruits. Ara viu en nosaltres, en totes les que hem e...

Uf! Quanta merda! Paraules i més paraules, paraules enverinades, pervertides, buides del seu contingut. Arengues irresponsables, incendiàries... Tanco la radio. Ara la crispació ja campa per casa: que si dius, que si dic, que vull dir, que no dius... Silenci per favor! Escoltem més i parlem menys o callem tots! Silenci per favor! Desparo la taula d'ahir sopar, em distrec amb les vetes de la fusta i el seu tacte. Estenc les estovalles infantils, em donen una mica de serenitat, em connecten amb una bellesa senzilla i humil, amb la tendresa... Esmorzo. Centrem-nos en la vida quotidiana, em dic, fem-la funcionar, ajudant-nos, cooperant, organitzant-nos per no deixar ningú al marge. Abandono les paraules buides i passo a l'acció pragmàtica, simple, constructiva i col·lectiva.

Flamets, ahir feien la recepta a cuines de TV3, aquest matí provaré de fer-los, ja tinc l'almívar refredant-se. Dolços i perfumats amb romaní. Els flamets (abans en dèiem "tocinillos") em porten a Badalona, a la pastisseria de Can Comas. Algun diumenge els avis o els pares, no ho recordo, compraven rebosteria i algun flamet s'hi colava, tots en volíem. Aquelles safates amb pastetes posades en perfectes files, quina dolçor! Els flamets també van ser presents en la recuperació del meu primer part, el de la Marta, em vaig estar gairebé un mes a casa dels pares, dèbil i convalescent d'una episiotomia salvatge, la mare em portava un flamet gairebé cada dia. Què ens ha distanciat a la mare i a mi? Els nostres mons s'han anat diferenciant, per l'edat? les vivències? les creences?... No tinc gaires records vius de la seva tendresa o del seu afecte, però sé que hi són. Els meus fills tenen records de la meva tendresa? del meu afecte?  M...

En Nim està trist. Se li fa un nus a la panxa cada vegada que s'ha de separar de la Lia, o quan marxa la mare de viatge, o quan el pare no el pot acompanyar a l'escola... Massa sovint té el nus fent-li la guitza. La Lia i en Nim són cosins, viuen en dues ciutats separades per més de dos mil kilòmetres i només es veuen quan fan vacances, aquí o allà. Quan es troben és una festa: tota la família reunida, taules parades, pastissos i regals, excursions, cavalls, platja o piscina, pesca al llac, bolets, jocs i cançons... Quina alegria! Però les vacances s'acaben i torna el nus a la panxa. “No marxis” diu en Nim a la Lia “Queda't un dia més” La Lia també està trista i se li acut una idea: “Aquest nus és un embolic de fils de colors, cada fil és per una de les persones que estimem: el pare, la mare, la germana i els germans, els cosins i les cosines, l'avi i la iaia, els amics, els tiets... desembolicarem el nus! Quan marxi ...

Sóc davant del mar, un matí d'estiu. La platja, a poc a poc, es va omplint de tovalloles, para-sols i banyistes; rutines d'estiu que observades des d'aquest mirador són com una postal dinàmica i entranyable. Calella de Palafrugell 10/8/2019

Tanco els ulls i sento per mil·lèsima vegada l'olor dels pins, de fons escolto el conegut cant de les cigales, un sol amic amb la lleu brisa fa el moment del tot plaent. Així he sentit, aquest matí, les teves carícies, carícies d'aparença innocent, sumant-se a la memòria de la meva pell. El teu desig desperta el meu, comença la dansa, en sabem els passos, el compàs, la melodia... és fàcil de seguir i la gaudim confiats en la memòria de la pell. Montroig del Camp 3/9/2019

Som aquí i ara, construint els seus records. Aquest present compartit l'evocaran i els sustentarà, els parlarà de qui són i d'on venen. Nosaltres, els avis, vivim el present amb ells, el gaudim intensament, fins a l'esgotament. Sabem que tot l'amor que ens desperten els donarà la seguretat que tenen les persones que han estat estimades. Avis  Sóc en l'ara i ja sóc en el demà, com els meus avis són en mi. Com totes les persones significatives  que passen per la meva vida. Vivim la pròpia vida i vivim en els altres.