El goig de ser jo amb els altres.

Teniu raó, l’escola no està preparada per afrontar la tornada dels infants i joves, tampoc ho estarà el setembre. Ni desdoblaments, ni sistemes híbrids, ni ocupar espais de la ciutat, ni totes les bones intencions ens evitaran el col·lapse. Hem vist el col·lapse de la sanitat, el primer, ara, tot darrera vindrà el social en forma de més pobresa i desocupació, el col·lapse del sistema educatiu és més que previsible. Com a la sanitat, l’educació pública ha patit retallades quan necessitava inversió. Ara parlen de ratios de 13 a INF i PRI i 15 a SEC, fantàstic! Però inassumible, és evident per a qualsevol que conegui, des de dins, les escoles i instituts. Més de cent escoles en barracons saturats, altres tantes amb classes desdoblades ocupant biblioteques i altres espais del centre. Als instituts hi està arribant el boom, literalment no hi caben, el setembre passat ja no hi cabien. És més que evident que ve una situació de col·lapse i no estem preparats. Comencem a dir les cose...

“Riu i envoltat de gent que et faci riure” diu la senyora coaching. I què en faig del malalt enrabiat o de la iaia adolorida o l’avi melancòlic? Què en fem dels “grans xoriços” del país, dels violadors, dels racistes...? hi són, com els neutralitzem?   De diferents maneres és una pregunta que se’m presenta sovint. Bons consells per una vida irreal, pròpia d’una societat individualista i hedonista que diu utòpics amb menyspreu als que parlem de solidaritat, cooperació... Ser fort és el que cal perquè la vida pot ser fantàstica o pot ser una bona merda. I sigui el moment que sigui el que precisa la vida és fortalesa i saviesa. Preparem-nos per ser forts, resilients. Preparem-nos per aprendre constantment, per saber observar i escoltar. Assumim les pròpies responsabilitats i no ens desentenguem de les responsabilitats dels altres, també, en part, són cosa de tots. “Cultiva l’esperit perquè d’obstacles no en faltaran” aconsellava Confuci. Guanyar una llibertat interi...