Presons
El dia es fa malson, la nit refugi. Visc el què no vull viure, somio el què no m’atreveixo a fer. I malgrat tot, sento que l’adversitat fa més intensa la vida. Les contradiccions afloren, res és senzill, només puc viure, sense pensar, viure el moment, el segon present, conscient, i patir-lo o gaudir-lo. Res i tot m’és indiferent, tot i res em commou. El llit, la nit, els somnis són ara el meu refugi.