El goig de ser jo amb els altres.

Li van recomanar deixar la feina una temporada, la seva obsessió per l'ordre i el control era incompatible amb el tragí de la unitat d'urgències, estava sobrepassat, totalment desbordat, crispat... i ho transmetia a tot l'equip, la tensió s'havia fet insuportable. -           Viatja o fes algun taller de circ, t'havia agradat de jove, canta... Descansa... li van dir. A casa la situació no era molt millor, la Bet feia temps que el defugia i ell no aconseguia sentir-se còmode en una casa caòtica on tots hi feien estada però ningú hi posava ordre. La perspectiva d'haver d'estar-se en aquell cau ple de llibres, amb la nevera buida, armaris plens de roba diversa... no l'entusiasmava però potser era una oportunitat per canviar les coses, endreçar una casa semblava més senzill que endreçar una unitat d'urgències. Quan va donar la notícia de la baixa a la Bet, aquesta no es va mostrar estranyada: -        ...

Bakau (Gàmbia) gener 2010 El passeig per la platja de Bakau l’utilitzo sovint per evadir-me i viatjar. Deixo de ser on sóc i qui sóc per jugar a ser una altra i ho gaudeixo. De manera semblant quan pinto, escric, ballo... em submergeixo en una altra dimensió. Quan la veu interior es queda encallada com l’agulla d’un vell tocadiscos i et va repetint de manera obsessiva aquell comentari feridor ple de retrets la ficció es converteix en bàlsam. La gent que estimem és la que ens pot fer més mal, als seus comentaris som vulnerables, els volem deixar de banda i ens costa, l’evasió ens ajuda. Un gran paper el de la ficció. La realitat sovint, per monòtona, crua o salvatge, es fa pesada, insuportable, aleshores crear il·lusions, ficcions, realitats paral·leles ens engresca i ens salva. Alerta però no quedar-s’hi massa temps, la patacada quan tornes pot ser important. Als mitjans de comunicació, a la política i en l’esfera social passa alguna cosa semblant, creen o creem fic...