El goig de ser jo amb els altres.

De vegades dubto: Sóc arbre, llavor o pellofa? De vegades creixo, I sento el valor de l'expressió. De vegades confio I deixo de jutjar-me.

tristesa "...se'n va la tristesa..." Mazoni (Jaume Pla) "...se'm moren les plantes..." Paraules o frases? Paraules, frases o idees? Paraules, frases, idees o música? Significat, sonoritat, ritme, emoció... Llenguatge, comunicació, pensament organitzat. Sento la frase i se'm dispara l'impuls d'escriure, d'això es tracte: l'art, la cultura, ens desperta, ens emociona, ens connecta amb la pròpia creativitat, ens allibera, ens fa volar i anar més lluny. Estimo la llengua, les paraules, les dibuixo, en deixo empremta, les dic, les recito, les regalo, les paladejo: tristesa                       feliç tristesa taula                       parar taula germana                       amiga germana dona                       dona, dóna mà             ...

Amor romàntic, llibertat,  referents, mort. Potser la llibertat és obrir portes? Un còctel d'idees volten pel cap fent associacions impossibles: - Tardes de diumenge: "Mirem una merengada" i ens empassem, entre migdiada, sudoko i infusió, una o dues pel·lícules romàntiques d'aquelles que als cinc minuts ja saps de què anirà però, entre paisatges i musiquetes, ens hi quedem enganxats en un estat semi-letàrgic. El missatge de l'amor romàntic ja no arriba però arribava, quant de mal ha fet i fa l'enganxosa proposta. Fórmula fantàstica per a la infelicitat o per a una felicitat enlluernadorament efímera. - Divendres 3, al vespre vaig al sopar-presentació de "Somnis de Penèlope" i amb la Marta S. parlem de llibertat, o millor dit de la no llibertat, perquè estem condicionats, tots representem un personatge, diu, però tenim un petit marge que marca la diferència, responc amb poca seguretat. Ens pensem que som lliures i que triem: la parella, la fei...

Ritual repetit i gaudit durant tota la meva vida: algun diumenge especial, a casa, un litre de llet per un paquet de 250gr de xocolata en pols Comas, nata que anàvem a comprar a la granja, boníssima, sense sucre, i per sucar tallàvem les llesques de pa a tires; al carrer Petritxol de Barcelona, amb els pares, després amb els fills i ara amb els néts; al Marisa, a la Rambla de Badalona, en aquella primera cita romàntica, vaig mostrar més interès pel suís que pel noi, va entendre que no tenia res a fer, penso que li va fer por veure'm gaudir amb aquella naturalitat d'alguna cosa que no tenia res a veure amb ell. Xocolata calenta, nata de la bona, una mica de sucre per sobre, el tros de croissant sucat amb una mica de tot... mmmm. Avui a l'antiga a la Plaça del vi de Girona, colofó d'un dia d'hospital, m'ha ajudat a fer les paus amb el destí. Si queda l'art i el suís tot és més fàcil de portar. Mela Muter al Md'A de Girona  9/1...

Cercles. Bronze. Núria Efe Demà pluja d'estels, l'altre dia eclipsi de lluna i aquí, a la terra, àtoms de l'univers, com formigues al niu, ens pensem importants, el centre, i no som més que una alga o un esquirol. Preocupats pel niu, per la prole, per la subsistència, per aparellar-nos/reproduir-nos... pensant, pensant-nos importants perquè pensem i aquest fet que ens podria fer extraordinaris ens fa cruels depredadors entre nosaltres i del propi medi. Trio ser una alga, despresa de terra, surant al mar, a mercè del va i ve de les ones. Despreocupada de tot perquè res depèn de mi, només em cal ser, resistir temporals, o no, i anar a parar a la sorra i descompondre'm, ser aliment per a les mosques, ser mosca o sargantana a la paret de la barraca abandonada, distracció de la mainada que juga a prop, atenta perquè no m'agafin m'amago entre roques i espero al vespre per menjar mosquits, dormir, procrear... Anar tancant i obrint cercles infinits. PD Exposici...

Miro la camèlia i recordo la frase que vaig retenir de l'exposició de l'Olga Sacharoff. Volia pintar-la, la camèlia, amb aquarel·la, potser, però avui amb la tramuntana se la veu menys lluïda, abatuda. El dia gris tampoc li dóna aquella brillantor de dies enrere. Com el temps, nosaltres variables i repetitius, anem fent cicles, endavant malgrat tot, inexorablement. Avui sol, dia lluminós, demà vent o pluja, calor o fred... no depèn de nosaltres, val més no revelar-s'hi i com diuen els suecs "no hi ha mal temps sinó roba inadequada". Em vesteixo amb l'actitud més adient per viure cada experiència i sortir-ne indemne o almenys aprendre'n alguna cosa per seguir caminant amb confiança.