El goig de ser jo amb els altres.

Imagina una dona jove, treballadora i mare, segurament no et costarà gaire perquè tots en tenim alguna ben a prop. Doncs l’escola n’és una. L’escola és una dona: Acollidora, amorosa, creativa, moderna i democràtica que treballa pel progrés de la societat; generosa, encara que pobre; forta, sàvia, busca en el saber de les velles dones, en la tradició allò que cal preservar; compromesa amb la seva comunitat i el món. Tot i que va ser educada per ser: Obedient, callada, conformista, jeràrquica, pobre, mesquina, conservadora, egoista, servil, tancada. L’escola perquè és dona sovint és maltractada, menystinguda, oblidada, explotada, desprestigiada, manada i organitzada per l’home. Però, ara, ja! L’escola se sap poderosa i per aquest motiu se l’assenyala i ataca, se la satura i estressa, es ridiculitza el seu patiment. Som en temps de crisi, d’emergència, l’escola pateix per ella, pels seus i pels altres perquè també és empàtica i solidària. Què fem? Li done...

Teniu raó, l’escola no està preparada per afrontar la tornada dels infants i joves, tampoc ho estarà el setembre. Ni desdoblaments, ni sistemes híbrids, ni ocupar espais de la ciutat, ni totes les bones intencions ens evitaran el col·lapse. Hem vist el col·lapse de la sanitat, el primer, ara, tot darrera vindrà el social en forma de més pobresa i desocupació, el col·lapse del sistema educatiu és més que previsible. Com a la sanitat, l’educació pública ha patit retallades quan necessitava inversió. Ara parlen de ratios de 13 a INF i PRI i 15 a SEC, fantàstic! Però inassumible, és evident per a qualsevol que conegui, des de dins, les escoles i instituts. Més de cent escoles en barracons saturats, altres tantes amb classes desdoblades ocupant biblioteques i altres espais del centre. Als instituts hi està arribant el boom, literalment no hi caben, el setembre passat ja no hi cabien. És més que evident que ve una situació de col·lapse i no estem preparats. Comencem a dir les cose...