Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2020

Carta d’una àvia als seus fills

Imatge
Estimats fills, Encara sóc capaç d’endreçar els meus pensaments i escriure’ls per vosaltres, ho aprofito. Penso que la vellesa és un temps de solituds. Com cap altra època de la vida s’ha d’aprendre a estar sol. El món corre molt, els fills i els néts, tenen feina a seguir el ritme frenètic dels temps que vivim. Nosaltres, els vells, hem baixat del tren ja fa dies i mirem el tragí al voltant nostre amb perplexitat fins que deixem de veure’l, perquè ens anem recollint en espais cada vegada més reduïts, fins que només veiem les nostres sabatilles. Els colors de la vida es van diluint i tot ho veiem d’un pesat gris plom, com més gris més pesa. La vostra atenció és llum, llum que il·lumina la boira i la fa habitable i molt més lleugera. Això no vol dir que us vulgui retenir al meu costat, m’agrada que voleu, que jugueu, que canteu, que gaudiu i patiu la vida amb totes les seves cares. Aquesta carta no és una queixa o una demanda, al contrari, és una celebració, un reconeixement al

Perseverança

Imatge
Dissabte 29 d’agost del 2020. 17:40h Arriba la pluja i m’ha vingut  de gust passar-me el dia a casa: cuinar, cinema i, ara, escriptura amb la música d’Oasis de fons. Temps d’introspecció reposat, conscient. Després de la tempesta dolorosa i eixordadora d’ahir, respirar silenci, encara que sigui trist, se m’ha fet agradable, necessari. La pel·lícula “La pintora y el ladrón” ha estat inspiradora, no he pogut deixar de mirar-la, de llegir els subtítols, d’escoltar la música dels crèdits... El novio li diu (més o menys): Com és que sents atracció per algú que no sap tenir cura d’ell mateix? Perquè et poses en aquesta situació? La protagonista només vol pintar, s’enamora del lladre del seu quadro, deixa el novio però no té diners i torna amb ell que li paga tot, el necessita per poder dedicar-se a pintar que és la seva única passió. Necessita que la cuidin i ella vol cuidar al lladre. El novio, que és qui li fa la pregunta, també es fa càrrec de la pintora. Jo ho faig però et pr

Agost

Imatge
Hi ha un moment en tot estiu que estic fastiguejada, irritable, malhumorada. Els camps són secs, palla grisa; l'era de casa és pols, formigues, rantells; la pell enganxosa pica aquí i allà mortificada per les picades inflamades de bestioles diverses. L'aire calent i el sol abrusador em tenen reclosa i un neguit creixent es va apoderant del meu ànim. Banyades, sopars a la fresca i trobades familiars no compensen la saturació de xafogor, sequedat i insectes afamats. Som a finals d'agost, que plogui si us plau!, que arribi el setembre amb la seva llum matisada, recuperem rutines que seran els rituals sanadors en forma d'horaris setmanals: dilluns: Aula d'art..., dimarts: “Rio abierto”..., dimecres: Taller d'escriptura creativa, tarda amb els pares..., dijous: VxL, Grup de Dones..., divendres: nenes a dinar... I rutines diàries estabilitzadores : Llarga estona d'esmorzar, endreça i neteja, lectura i dibuix, àpats senzills i són reparador, i FRESQUET! Divendre