El goig de ser jo amb els altres.

Immobilitat Immobilitat, rigidesa, fredor, pal·lidesa, abandó, manca d’expressió. Mort. Doncs Vida deu ser moviment, flexibilitat, calidesa, foc encès, entrega, expressió. Morts properes, alliberació de dolor i decadència, em connecten amb la Vida. Oració Tardor dolorosa i necessària deixa caure les fulles mortes perquè l’acollidora terra en faci l’humus de les flors primaverals. Hivern de llum matisada i llargues nits crema la pesada llenya de la pena i escalfa cossos i ànimes. Vindran estiu i primavera i sortirem a celebrar la vida carregats de memòria i de passió, decidits a construir la casa i el jardí de totes.

Em fa feliç pintar i quan el resultat és bo doblement feliç, eufòrica.  Aquesta és la seqüència: em situo a l'espai, preparo el material, enfoco el tema, sola o amb les propostes del professor, començo i la noció del temps desapareix, el món és el taller o l'aula i el meu país la taula, el paper casa meva, les pintures i els pinzells els estris per cuinar la màgia de l'expressió. Aleshores pintar és viure, com ho és jugar per l'infant, ballar per la ballarina, compondre pel músic... Pintar és viure.