El goig de ser jo amb els altres.

Epidèmia L'amor s'encomana amb mirades. Mira't als ulls de qui tinguis més a prop. Escampa el virus. En un món d'ignorància i recels, d'enveges i ambicions, es malviu esperant l'epidèmia de l'amor. L'amor s'encomana amb mirades. Mira't als ulls de qui tinguis més a prop. Escampa el virus. Rosa Guàrdia 1995 Anestèsia Les orelles insensibles, plenes de fil musical. Els ulls cecs, ofegats d'imatges. La ment esgotada, desbordant problemes disfressats de rutina. Les mans fredes per una solitud d'espècie. I a la gola, la nàusea per la vergonya del meu temps. Desperto de l'anestèsia  i desitjo silenci, desitjo bellesa i consciència, desitjo amor i pau. Sóc tan poca cosa, penso, que només sóc desig. Rosa Guàrdia. Març 1995 Amor 2020

Altra vegada! Per mil·lèsima vegada! Incessantment! Agafa'l, estira! Xop, inert, als braços del pare. Ajuda'm! Salta! Es diuen la parella abans de rendir-se. Ells són tu i jo. Ells, nosaltres, persones! La humanitat sencera s'ofega al mediterrani. Ahir, avui, per sempre? Vida indiferent, no és vida. El seu suplici és el de la humanitat sencera. Els uns depredadors i carronyaires, els altres testimonis passius, còmplices. Tots formem part d'aquest infern, que per distant no deixa de ser nostre.

No em busqueu, sóc de viatge! He entrat en un univers proper i llunyà alhora, un univers tancat, amb regles pròpies. L'espai físic és neutre i artificial, no hi ha vegetació ni espais a l'aire lliure. Hi ha tres tipus d'habitants, es distingeixen pel color de la seva indumentària, el color ens diu la posició jeràrquica de cada grup: els que vesteixen de color blau arriben voluntàriament al "país" (en direm país), se'ls assigna un espai i se'ls connecta a diferents tubs i artilugis. Fan cara de resignats, queden endormiscats i rarament se'ls veu riure. els que vesteixen de color blanc (hi ha diferents categories de blancs però no hi entraré) s'ocupen d'infligir tota mena de tortures i cures als blaus. Volten pels passadissos amb ordinadors i carros plens de potingues. Fan cara de molt ocupats i rarament et miren a la cara. a l'estrat més alt trobem els verds, aquests es deixen veure poc però manen molt, no es fa res que no hagi pres...

El dia es fa malson, la nit refugi. Visc el què no vull viure, somio el què no m’atreveixo a fer. I malgrat tot, sento que l’adversitat fa més intensa la vida. Les contradiccions afloren, res és senzill, només puc viure, sense pensar, viure el moment, el segon present, conscient, i patir-lo o gaudir-lo. Res i tot m’és indiferent, tot i res em commou. El llit, la nit, els somnis són ara el meu refugi.

Dilluns,  3:30 de la matinada, camí de l’aeroport 5/11/2018 Viatjarem de nit, serà tan intensa la fosca que potser ens hi perdrem. Seguirem el camí marcat pels llums de l’amor i l’amistat. Ens alimentarem de somnis i records i quan es faci de dia ho celebrarem.

Doncs pintarem el dolor, escriurem la desesperació i viurem la tristesa com si ens hi anés la vida. Llàgrimes de colors ompliran els nostres dies, junts, però no sols, ara toca passar per aquí, doncs hi passarem i serà el nou repte, el nou projecte a construir. Despullats de cap desig que no sigui aguantar el temporal. Resistirem! T'estimo, el teu dolor se'm fa insuportable, m'injectaré núvols i cels, música i amigues per resistir i acompanyar-te. Pas a pas farem aquest camí fins que sigui part del passat.

Avui, després de dos dies de pluja, s'ha aixecat un dia assolellat, radiant. De camí cap a urgències passem pel pla de Canapost cap a Serra de Daró, el paisatge és una meravella: camps llaurats i molls, color de ceràmica vermella, el turonet de Llabià una escena de pessebre, núvols de cotó darrera el Montgrí, el cel blau... preciós, de postal... i nosaltres, amb en Jaume patint un dolor insuportable, cap a urgències. Natura meravella i infern. Bella i terrible alhora. Som natura i la natura és cruel, implacable. Sobreviuen els forts, uns es mengen els altres. Aigua, foc i vent poden destruir paisatges que es regeneren infinitament. Som natura encara que ens n'oblidem. Vulnerables i depenents d'unes necessitats bàsiques que ens hi lliguen. Transcendir, moments d'elevació, evasió... ens permeten crear altres realitats mentals, espirituals, creatives que ens donen moments d'il·lusió, de miratge, ens sembla ser etèris, en una altra dimensió. On és la platja i ...

Dilluns 12/3/2018    Vint dies i tornem-hi. Neuràlgia des de fa 30 anys. Cadascú té la seva creu! La meva és aquesta: punxada darrera l’orella dreta que s’enfila fins dalt del cap travessant el cervell i de retop el meu ànim. També ha estat motiu de recerca personal, d’anàlisi i exploració: dentista, neuròleg, psiquiatre, homeòpata, acupuntura, massatge, ioga, pilates, psicoteràpia, relaxant muscular, voltaren 1-0-1 i omeprazol, gimnàstica dolça, hipopressius, dieta, caminar... Tot és dolent i bo alhora. Continuar buscant el ritme adient, la tensió justa per viure intensament, sentir intensament olors, sabors, colors, a la pell, les paraules dites i les no dites, històries i successos...   Ahir al programa d’en Jordi Évole, Salvados ”Las invisibles” sobre el tràfic de dones i la prostitució. Em va arribar, em va afectar, la dona entrevistada s’explicava molt bé, quin anàlisi mes cru, quin món més cruel, hipòcrita, salvatge... Culpables, deia: l’estat, els pr...