Dolor

Avui, després de dos dies de pluja, s'ha aixecat un dia assolellat, radiant.
De camí cap a urgències passem pel pla de Canapost cap a Serra de Daró, el paisatge és una meravella: camps llaurats i molls, color de ceràmica vermella, el turonet de Llabià una escena de pessebre, núvols de cotó darrera el Montgrí, el cel blau... preciós, de postal... i nosaltres, amb en Jaume patint un dolor insuportable, cap a urgències.
Natura meravella i infern.
Bella i terrible alhora.
Som natura i la natura és cruel, implacable. Sobreviuen els forts, uns es mengen els altres. Aigua, foc i vent poden destruir paisatges que es regeneren infinitament.
Som natura encara que ens n'oblidem. Vulnerables i depenents d'unes necessitats bàsiques que ens hi lliguen.
Transcendir, moments d'elevació, evasió... ens permeten crear altres realitats mentals, espirituals, creatives que ens donen moments d'il·lusió, de miratge, ens sembla ser etèris, en una altra dimensió.
On és la platja i el sol, el joc i la festa, la pintura, l'art... aliments per esquivar una realitat física de vegades insuportable i per a tots de inevitable final.