El goig de ser jo amb els altres.

En Nim està trist. Se li fa un nus a la panxa cada vegada que s'ha de separar de la Lia, o quan marxa la mare de viatge, o quan el pare no el pot acompanyar a l'escola... Massa sovint té el nus fent-li la guitza. La Lia i en Nim són cosins, viuen en dues ciutats separades per més de dos mil kilòmetres i només es veuen quan fan vacances, aquí o allà. Quan es troben és una festa: tota la família reunida, taules parades, pastissos i regals, excursions, cavalls, platja o piscina, pesca al llac, bolets, jocs i cançons... Quina alegria! Però les vacances s'acaben i torna el nus a la panxa. “No marxis” diu en Nim a la Lia “Queda't un dia més” La Lia també està trista i se li acut una idea: “Aquest nus és un embolic de fils de colors, cada fil és per una de les persones que estimem: el pare, la mare, la germana i els germans, els cosins i les cosines, l'avi i la iaia, els amics, els tiets... desembolicarem el nus! Quan marxi ...

(16/10/2018) Vaig cap a Celrà, la bellesa dels núvols en un cel d’un blau intens em captiva, sembla que s’acosta tempesta. I quina tempesta! Totalment imprevisible, la mort d’una admirada i estimada companya, de sobte. Avui feia 63 anys. Un xoc. Ara hi som, ara no hi som. Recupero l’entrevista que l’Ima Sanchís va fer a la metge anestesista Luján Comas “ Entender que no existe lamuerte cambia la vida ”. M’hi agafo. Tot el què som i fem queda, el cos físic canvia d’estat però el què hem estat i el què hem fet forma part de la consciència global. La Dolors física no hi és però la seva força i energia, el seu amor i pensament és en cada una de les persones que la vam conèixer. La nostra presència física és efímera. Tot és u. M'ho vull creure.