EN NIM I LA LIA Els fils invisibles

En Nim està trist.

Se li fa un nus a la panxa cada vegada que s'ha de separar de la Lia, o quan marxa la mare de viatge, o quan el pare no el pot acompanyar a l'escola...

Massa sovint té el nus fent-li la guitza.

La Lia i en Nim són cosins, viuen en dues ciutats separades per més de dos mil kilòmetres i només es veuen quan fan vacances, aquí o allà.

Quan es troben és una festa: tota la família reunida, taules parades, pastissos i regals, excursions, cavalls, platja o piscina, pesca al llac, bolets, jocs i cançons...

Quina alegria!

Però les vacances s'acaben i torna el nus a la panxa.

“No marxis” diu en Nim a la Lia

“Queda't un dia més”

La Lia també està trista i se li acut una idea:

“Aquest nus és un embolic de fils de colors, cada fil és per una de les persones que estimem: el pare, la mare, la germana i els germans, els cosins i les cosines, l'avi i la iaia, els amics, els tiets...

desembolicarem el nus!

Quan marxi algú estimat li direm que esculli un color i agafi una punta del fil, tu agafes l'altra extrem, és un fil molt llarg, infinit i invisible.

Mai més estarem separats, quan pensi en tu imaginaré el nostre fil invisible.

T'agrada el color lila? Sí –va respondre en Nim- aquest serà el nostre color.

Ho hem d'explicar a tota la família, amb tots aquests fils farem una gran teranyina de colors que va d'una casa a l'altra”

A en Nim li agrada la idea dels fils invisibles i la gran teranyina, a 

poc a poc, nota que la tristesa es fa més petita i que el nus es comença a desfer.