El goig de ser jo amb els altres.

El cos com a continent del jo, la mort com una alliberació, un pas cap a una altre estat de consciència. El cos com a mitjà per a l'expressió del jo, el cos com instrument que aspirem a dominar, però que tan sovint ens domina. El cos com a transmissor de l'exterior a l'interior del jo. Acabo la lectura de "Cos" Olga Tokarczuk ...fins que al final algú se n'apiada i li permet el descans etern... Pg. 366 El pare és mort.  El pare ha deixat el seu cos, un cos vell, dèbil i cansat. Se n'ha alliberat. Ara forma part del món d'una altra manera, més subtil. Tot és u. No desapaeix res, es transforma. ...potser tornarem a néixer i que aquesta vegada serà en el temps adequat i el lloc adequat . Pg. 371 Un llibre estrany per uns dies estranys que he llegit i he viscut sense entendre. Els somnis han canviat s'han fet més amables i rics, plens de gent i experiències.  Agafo la vida i la mort i les deixo fluir, sóc el riu de lava que ningú, ni jo mateixa, sap qu

Mans Mans imaginàries, al·lucinacions de mans enormes que m'oprimeixen. Mans que em curen. Mans que per sota el banyador em violenten. Mans que em pentinen. Mans que em desperten la pell. Mans que em recorden altres mans. Mans que treballen. Mans que m'estimen. Manetes que abracen. Mans que pinten. Mans peludes. Mans grosses, fortes. Ahir t'agafava la mà i la sentia calenta, encara viva, avui son pàlides i fredes.  Descansa En Pau, pare. M'agraden les mans, les estimo. Parlen les mans amb el seu frenesí, suaus o aspres, infantils o fortes, estimo les mans i el seu fer constant.