Sintonies
La fissura de peroné em té reclosa a casa, per bé i per mal. Avui, matí sense família i sense visites, escolto la radio, emeten en directe l'interrogatori a Jordi Cuixart, quan en tinc prou llegeixo: “...Per tant, em sento temptat de concloure que l'home genial que descriu un error general o bé que demostra una gran veritat és sempre un ésser digne de la nostra veneració. Pot donar-se que aquest sigui víctima de prejudicis i de lleis. Però hi ha dos tipus de lleis; unes d'una justícia i una generositat absolutes i les altres insòlites, que deuen la seva aprovació a la ceguesa o a la necessitat de les circumstàncies. Aquestes últimes cobreixen el culpable que les transgredeix d'una ignomínia passatgera, una ignomínia que el temps reintegra definitivament als jutges i a les nacions. Entre Sòcrates i el magistrat que li fa beure la cicuta, quin dels dos és avui el deshonrat?” Del llibre: “El nebot de Rameau” de Denis Diderot, el va comentar la Marina Garcés fa