Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

Sintonies

Imatge
La fissura de peroné em té reclosa a casa, per bé i per mal. Avui, matí sense família i sense visites, escolto la radio, emeten en directe l'interrogatori a Jordi Cuixart, quan en tinc prou llegeixo:

 “...Per tant, em sento temptat de concloure que l'home genial que descriu un error general o bé que demostra una gran veritat és sempre un ésser digne de la nostra veneració. Pot donar-se que aquest sigui víctima de prejudicis i de lleis. Però hi ha dos tipus de lleis; unes d'una justícia i una generositat absolutes i les altres insòlites, que deuen la seva aprovació a la ceguesa o a la necessitat de les circumstàncies. Aquestes últimes cobreixen el culpable que les transgredeix d'una ignomínia passatgera, una ignomínia que el temps reintegra definitivament als jutges i a les nacions. Entre Sòcrates i el magistrat que li fa beure la cicuta, quin dels dos és avui el deshonrat?”
Del llibre: “El nebot de Rameau” de Denis Diderot, el va comentar la Marina Garcés fa pocs dies …

“No res ja no és una única cosa”

Imatge
“No res ja no és una única cosa” llegeixo i sento que comprenc, rellegeixo perquè em ressona i gaudeixo compartint el que explica Virginia Woolf a través d'Orlando.
“El temps ha passat damunt meu... És la ruixada de la mitja edat” diu. I se'm fa present: el conte de la vella maleta amb la noieta que vaig ser a dins; la cuina de casa els avis, a la rebotiga, cada vegada que faig una truita de carxofa; el carrer la Mina de Llançà quan miro la palmera del jardí... Així, moltes coses són plenes de temps passats i altres jos es fan presents.
Aquest repòs forçat em fa evocar un migdia d'estiu a la Conreria, tenia 14 ó 15 anys, va venir la Júlia a passar uns dies, totes dues mimades per l'àvia i la mare preníem el sol darrera la casa, estirades a les gandules de fusta amb lona verda. Sempre més aquestes gandules em fan viatjar en el temps. Experiències que duem sempre. La memòria i les seves decisions! Només passats els anys saps si aquella vivència va ser significativa, sembla…

Diagnòstic: Fissura de peroné

Imatge
Fissura, exactament.

Posa una fissura a la teva vida.
Qui diu fissura, diu esquerda, trencament, bufetada, cop de puny: experiència forta no buscada, que trenca esquemes, afegeix variables, destaca fissures anteriors i et fa buscar punts forts on recolzar-te.
Qui diu punts forts, diu paciència, amor, amigues, capacitat d'adaptació, humilitat... i si no en tens els fabriques perquè et faran falta.
I, no et queixis perquè les coses sempre poden anar a pitjor. Celebra que la fissura no sigui un trencament amb desplaçament o un cop mortal. Celebra que el cop de puny no et trenqui la cara, només et fereix l'orgull i et resitua.
Observa el teu entorn, veuràs subtils moviments que acompanyen el teu, com peces d'un gran mosaic si se'n mou una es mouen totes les del voltant, per ajustar-se, perquè finalment surti el dibuix.
Ets part d'un ecosistema, et creies especial, forta, important i ets una ameba petita i insignificant, però necessària per a l'equilibri de la bassa. Un…

Qui ets?

Qui ets?
Què et passa? Has begut?
D'on vens? Et persegueixen? Persegueixes algú?
Ets boig?
Ets idiota? Sí, ets idiota, dels que no saben que són idiotes, dels que agafen un cotxe i es creixen, premen l'accelerador i es creuen déus, déus de l'infern.
Tarat!, perill públic, perds la vida atropellant-la, sense consciència de ser, marcant territori, atropellant la vida, la teva i la dels altres. "Putuassassí"!
Covard! corre, fuig, gira l'esquena a tot, corre cap a l'infern.
Mata't i deixa'ns tranquils.

Avui el "Putuassassí" ha entrat a l'autopista a tota merda sense mirar si venia algú, el món és seu, creu. Ha topat amb el cotxe del meu cosí i la seva dona. Un àngel protector els ha salvat la vida. Un gran ensurt i el cotxe al desguàs han estat les conseqüències.

Qui serà la propera víctima? "Putuassassí".

11/2/2019
Ah! el "Putuassassí" és un cagat, ha fugit!


La maleta vermella

Mentre endreçava el traster vaig trobar la maleta, una maleta antiga però bona, encara conservava el color viu i la qualitat de la pell. Vermella, amb grosses sivelles per comprimir-la i unes tanques daurades que s'havien desgastat.

Superaria la tria que estava fent entre coses per llençar i coses per guardar?
La vella maleta em va portar a Andorra, a Olot, a Llançà... aquells primers viatges amb els pares, una maleta plena de records, d'il·lusió...
Estava fent neteja per mirar endavant, per anar lleugera d'equipatge i remenar records no semblava la millor manera, o sí? Fer net, fer les paus amb el passat per ser la persona nova que anhelava. Vaig obrir-la i a dins hi havia la nena. Tocant la seda del folre era altre cop a casa dels pares amb la maleta oberta sobre el llit i les piletes de roba al costat...
A la butxaca interior hi havia un mocador amb les inicials de l'àvia RP, Rosa Prats, i amb el mocador tota la càrrega d'un passat per superar. RP l'àvia admira…