Amor. A estimar se n'aprèn.
Cauen les fulles, el cicle sembla acabat. Però no és un cercle, és una espiral. El terra acull les mortes fulles, l'arbre es despulla per recollir-se i reposar. Adormit però present passarà l'hivern per brotar cada primavera, més gran, més bell, sumant història. L'àvia dels temps és present en cada brot, per més que aquests se n'oblidin. Només hi ha present però aquest se sustenta en arrels, en passat, en la nostra petita història. A estimar se n'aprèn. Si no t'han estimat et serà difícil donar-te. Sol pel món buscant reconeixement fins que t'estimen, t'estimes, aleshores fas perquè vols, perquè saps el què cal fer i culls les fulles a casa l'àvia i apiles llenya a casa els pares i portes postres que no t'agraden per complaure l'avi i jugues a l'oca o escacs reptat pel nét i comparteixes taula i mireu junts el pit-roig, els núvols o els dibuixos de la tele. I aquest ser, sol i acompanyat, es converteix en una cosa molt semblant a