El goig de ser jo amb els altres.

Amor romàntic, llibertat,  referents, mort. Potser la llibertat és obrir portes? Un còctel d'idees volten pel cap fent associacions impossibles: - Tardes de diumenge: "Mirem una merengada" i ens empassem, entre migdiada, sudoko i infusió, una o dues pel·lícules romàntiques d'aquelles que als cinc minuts ja saps de què anirà però, entre paisatges i musiquetes, ens hi quedem enganxats en un estat semi-letàrgic. El missatge de l'amor romàntic ja no arriba però arribava, quant de mal ha fet i fa l'enganxosa proposta. Fórmula fantàstica per a la infelicitat o per a una felicitat enlluernadorament efímera. - Divendres 3, al vespre vaig al sopar-presentació de "Somnis de Penèlope" i amb la Marta S. parlem de llibertat, o millor dit de la no llibertat, perquè estem condicionats, tots representem un personatge, diu, però tenim un petit marge que marca la diferència, responc amb poca seguretat. Ens pensem que som lliures i que triem: la parella, la fei

Pensar i pensar-me, exercici compartit, estar en sintonia, comprendre i ser compresa, aproximació, complicitat... El plaer de ser amb les altres. Llegir i reconèixer sentiments o idees, generar camins per on transitar amb certa serenitat. Vanitat i ego relegats per poder gaudir la vida, per poder ser vida.  Josep Maria Esquirol diu: "...generadors i creadors: de més aixopluc, de més fraternitat, de més bellesa. Això ja és molt més que estar viu: és  ser capaç de vida." Ahir el sopar-presentació del llibre de la Marta va ser un viatge al món de les sensacions i del pensament, estimulant i guaridor, inspirador i nutritiu.