El goig de ser jo amb els altres.

  Epíleg Com les papallones, boniques i lleugeres, així vull els records de la mare. Acaparo objectes en un intent de retenir la seva presència però a l’arribar a casa topen amb els propis, l’excés em pesa i m’obliga a triar, a endreçar. Quan acabi aquest procés vull que l’espai quedi més lleuger, cuida’t, bonic, que la mare hi sigui com un vol de papallona en un prat viu i alegre, ni pesat ni trist. Aquella funda de coixí, el mirall de mà, el quinqué, una joia al canell. Una presència discreta que per senzilla no serà menys important. Acabo de refer el conte i durant el procés ha mort la mare. «Hem tingut una llarga vida junts, una bona vida, malgrat tot», deia. Aquests amors de llarga durada són d’una altra època. Jo, volent o sense voler, en recullo el testimoni i treballo el meu amor perquè, malgrat tot, sigui per sempre. Fem aquella mena de simbiosi que una és en l’altre i l’altre en l’una. Jo més autònoma que la mare, penso. També m’he sentit, en algun moment, com si fóssim u...

Immobilitat Immobilitat, rigidesa, fredor, pal·lidesa, abandó, manca d’expressió. Mort. Doncs Vida deu ser moviment, flexibilitat, calidesa, foc encès, entrega, expressió. Morts properes, alliberació de dolor i decadència, em connecten amb la Vida. Oració Tardor dolorosa i necessària deixa caure les fulles mortes perquè l’acollidora terra en faci l’humus de les flors primaverals. Hivern de llum matisada i llargues nits crema la pesada llenya de la pena i escalfa cossos i ànimes. Vindran estiu i primavera i sortirem a celebrar la vida carregats de memòria i de passió, decidits a construir la casa i el jardí de totes.