Homenatge. Premi. Reconeixement 26/05/2018
L’emoció em va desbordar. Perquè? Ahir vaig anar a l’entrega dels Premis Mestres 68 ( Rosa Sensat , UdG), el MRP de Girona formem part del jurat. És l’últim acte al que assisteixo com a coordinadora i dels últims com a docent. M’he jubilat, més que jubilat, m’estic apartant del món de l’educació, m’estic reinventant, retrobant amb la persona, amb l’adolescent que es pregunta que voldrà ser quan sigui gran. L’altre dia, a casa del pares, la Tat tornava un llibre que en l’última sessió de dibuix li havia deixat el pare (l’artista-mestre), Dibujo vivo , “és teu” em diu el pare, a dins llegeixo Rosa Mª Guardia, octubre 1972, tenia setze anys , era d’un curs per correspondència que vaig començar jo i va acabar ell. L’any 72 per anar a Andorra m’havia de treure el passaport i per treure’t el passaport havies de fer el Servicio Social , podia triar anar a una guarderia o a una biblioteca, vaig triar la guarderia Pinocho de la Sección Femenina a l barri de Pomar de Badalona...