Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2018

La nostra tardor

Imatge
Submergir-me en l'observació de la natura, els seus cicles, les seves crueltats i meravelles m'acosta a la nostra condició més que cap altra cosa. Humans! ens creiem superiors i som una farsa, pura representació. Moguts per necessitats bàsiques i passions primàries. La saviesa, si es dóna, la trobem en la senzillesa, la sobrietat, l'equilibri natural, la humilitat...  Llegeixo Annie Dillart, collim cireres i passegem pel camp amb les amigues i sento la primavera florir dins meu. Una tardor, la nostra, ben primaveral. 

Haiku

Imatge
Fulles de caqui lluentes, encerades, netes i verdes.

Desbordament

Imatge
Com els rius en aquesta primavera: plens, desbordats, a voltes ferotges... vaig i vinc sense aturador en aquesta meva primavera de temps regalat que s'omple i vessa fins el desbordament. Tu, ells, les nenes, Suècia, ella i l'altra, l'art i la literatura, aquella xerrada musical: "qui n'ha begut en tindrà set tota la vida". Ara i res. Vinyoli i Carabén. Des de l'ebrietat, com el riu ple que es desborda, trencant els límits, deixant la llera segura i tranquil·la per inundar-ho tot. Portar-ho a l'extrem. Ara i res fins la mort/fins que torni a mare. Inspirador. Còmplice.

Aquarel·la

Imatge
Els marges estan pletòrics. Cedeixo a la temptació d'agafar una rosella de les més boniques per dibuixar-la, quan arribo a casa se la veu desmaiada, és morta.

Haiku

Imatge
La puput crida voldrà aparellar-se i jo la sento.

Presons

Imatge
Presons físiques, presons mentals, presons emocionals... Intento trobar la llibertat en el pensament, en la creativitat, en la natura que som... perquè de presons i carcellers no en falten. 

Núvols

Imatge
Dies grisos plens de núvols en l'ànim. Em trobo una amiga pel carrer, feia dies que no ens veiem, em parla dels escrits, del blog, li agrada llegir-me, m'agrada que m'ho digui. Tinc la necessitat de comunicar-me, en sé tan poc. Sóc dins la tempesta i no trobo cap paraigua prou gran per aixoplugar-me. Tots som a l'intempèrie. Hi ha moments que algun miratge ens fa creure que algú ens protegeix o directament ens mentim i pensem que som feliços. Els temps feliços han passat, són records endolcits pels anys i les ganes, ara només veig el sol entre els núvols si bufa una mica de vent favorable. Surto a passejar i el petit paisatge de les flors, els quatre espàrrecs que cullo i el propi moviment m'alleugereixen. I l'escriptura torna a salvar-me. "Cercàvem or i vam baixar a la mina i la foscor s'il·luminà de sobte perquè érem dos a contradir la nit" Joan Vinyoli