Realitats i ficcions. Joc d'equilibris
Construïm constantment realitat, creem conceptes, creences, dogmes, fronteres, límits... que condicionen allò que som i allò que fem. Si la realitat la construïm, em pregunto: abans que realitat és ficció? Algú o alguns organitzen al grup, en posen les normes, rols, límits... pensen una realitat per als altres, això no és ficció? La ficció que crea el poder, qui vol i té el poder. Vivim en ficcions socials i personals, per això el poder del pensament, no pot existir res que abans no s'hagi pensat, imaginat. Potser la realitat només és consciència de ser, la resta és ficció, o simplement no és. Com jo explico la meva realitat, com jo m'explico a l'altre (què i qui és l'altre), així és la meva realitat. I topen les diferents realitats-ficcions: - la del treballador amb la de l'empresari, - la de la dona amb la de l'home, - la teva amb la meva, - la del racista amb la del racialitzat... L