Confinament 9. L'ordre impossible
Dos poemes em ballen pel cap, els vaig escriure des de la commoció de la guerra de Bòsnia, els busco per publicar-los al blog, he necessitat dos dies, això de l’ordre es fa complicat tant a casa com al món, no deu ser l’estat natural de les coses. Finalment trobo els poemes. Si m’han tornat a la memòria és perquè ara també visc aquest dies amb certa commoció. En els dos casos podria semblar que a mi no m’afecta directament però no és així, estic, penso que en general estem vivint un xoc, alguna cosa inesperada pel comú dels mortals, que ha trasbalsat la vida quotidiana. Confinats, amb temps per pensar, les prioritats han canviat, les relacions personals i socials s’han transformat i han passat a ser o intensíssimes amb els de casa o inexistents amb la resta de persones, bé existents a la xarxa, de manera virtual. Com posem ordre en aquest caos? A alguns ens podia semblar que teníem la vida endreçada, planificàvem trobades, activitats, vacances, feina... Doncs no, toca reinve...