El goig de ser jo amb els altres.

  “Vinc d’un altre temps” Miro, llegeixo, escric… i se’m presenten frases o idees que desenvolupo o no. La base d’aquesta em ve mentre miro les precioses i suggerents il·lustracions de la #mar_torrano, filla de l’amiga i companya d’estudis i de feina. La Mar té l’edat dels meus nebots, trenta i pocs. Aquesta generació, en general, no ho han tingut fàcil per trobar el seu espai, per ser independents (feines precàries, lloguers impossibles…), però han tingut més formació i menys repressió. I aleshores se’m presenta la frase “Sóc d’un altre temps” però quan endreço el pensament amb l’escriptura la matiso amb un “Vinc d’un altre temps” perquè sento que jo també sóc d’aquest temps, amb l’afegitó de més anys viscuts. “Dialoguem amb totes les que hem sigut…” llegia en un article dies enrere (no recordo el nom de l’autora ni trobo l’article): la nena que viu davant del mercat de la Plaça Nova la noia que despatxa a la botiga i estudia el batxillerat nocturn l’adolescent que s’enamora d’un ...

  Característiques: Especimens invasors, viuen exclusivament per garantir la seva supervivència, sense cap altre propòsit que xuclar sang, sava o energia del cos colonitzat. Són el centre i el límit del seu petit univers, ni veuen ni senten res més que les seves necessitats. Aparten altres elements beneficiosos pel colonitzat, volen exclusivitat, fins esgotar tot el que hi ha per esprémer.  Són gelosos de la seva víctima, poden ser agressius amb qui posa en perill la seva estratègia.  Quan la víctima mor o queda sense potencial, en busquen una altra. Prevenció: Identificar-los i conèixer les seves estratègies: seducció, victimització. S’aproximen discretament, al principi sembla un intercanvi. S’aprofiten de l’empatia del colonitzat, de la bona fe, de les seves debilitats. Posar límits, aturar-los: tenir cura de la pròpia salut, fortalesa, mantenir una actitud atenta, formar comunitats riques i diverses, sanejades a base d’aire, sol, aigua i terra amb un objectiu ecològi...

I el patró es va repetint i t'ho acabes creient i funciones perquè tot s'hi ajusti, fins que el moviment dels altres et destarota i comences a moure't tu, perquè la vida és canvi i moviment i si alguna cosa vols és viure, i comences a trencar patrons i els rols es mouen i es crea incomoditat que porta més moviment, i cada dia t'agrades més i t'entenen menys, i guanyes carisma i t'admiren i t'odien perquè ets alguna cosa més que un patró, que un camí traçat... surts de la línia, potser discretament, però aquesta mica de desviació et fa sentir especial, fins i tot una mica "lliure".