Diàlegs íntims

 “Vinc d’un altre temps”

Miro, llegeixo, escric… i se’m presenten frases o idees que desenvolupo o no. La base d’aquesta em ve mentre miro les precioses i suggerents il·lustracions de la #mar_torrano, filla de l’amiga i companya d’estudis i de feina.

La Mar té l’edat dels meus nebots, trenta i pocs. Aquesta generació, en general, no ho han tingut fàcil per trobar el seu espai, per ser independents (feines precàries, lloguers impossibles…), però han tingut més formació i menys repressió. I aleshores se’m presenta la frase “Sóc d’un altre temps” però quan endreço el pensament amb l’escriptura la matiso amb un “Vinc d’un altre temps” perquè sento que jo també sóc d’aquest temps, amb l’afegitó de més anys viscuts.

“Dialoguem amb totes les que hem sigut…” llegia en un article dies enrere (no recordo el nom de l’autora ni trobo l’article):

la nena que viu davant del mercat de la Plaça Nova

la noia que despatxa a la botiga i estudia el batxillerat nocturn

l’adolescent que s’enamora d’un noi que juga amb totes

la jove mestra

la mare jove

la dona que té un amor platònic

…

Havia donat voltes a la imatge que totes són en mi però m’agrada i comparteixo la idea de dialogar amb elles, constantment deia l’autora.

Així com anem construint el coneixement a partir dels coneixements previs, nosaltres ens anem configurant damunt tots els jo que hem estat, formant un ésser únic i meravellós, en el millor dels casos.

Dialoguem!

23/6/2021