El goig de ser jo amb els altres.

Immobilitat Immobilitat, rigidesa, fredor, pal·lidesa, abandó, manca d’expressió. Mort. Doncs Vida deu ser moviment, flexibilitat, calidesa, foc encès, entrega, expressió. Morts properes, alliberació de dolor i decadència, em connecten amb la Vida. Oració Tardor dolorosa i necessària deixa caure les fulles mortes perquè l’acollidora terra en faci l’humus de les flors primaverals. Hivern de llum matisada i llargues nits crema la pesada llenya de la pena i escalfa cossos i ànimes. Vindran estiu i primavera i sortirem a celebrar la vida carregats de memòria i de passió, decidits a construir la casa i el jardí de totes.

I vaig jeure, fins fer-me paisatge, en un llit de fulles. Abandonada, al cicle de la vida, en un son hivernal. Només ser vida, de fulla o dona, de mongeta o ase. Celebrant cada dia el goig de ser jo, jo entre els altres.

Ploren les parets fulles de sang Despullades entomaran l’hivern, més mortes que vives. Malgrat la indiferència de l’entorn i la melancolia d’aquest temps tornarà la primavera.