El goig de ser jo amb els altres.

 Ara i sempre Acompanyar i deixar marxar Amigues, dones, còmplices Rosa:  Bon dia, D. He llegit el retrat que fa de tu la N.C. al blog tornarteaveure . Pura emoció, amor i compromís. Et felicito. Comparteixo el sentir del text. En aquests moments amb els pares molt delicats. Gràcies. Et passo una entrda al blog que vaig escriure ahir "La dona bastó" D.: Bon dia, Rosa!!!! Moltes gràcies!!!!! Llegeixo els teus textos i m'agraden molt i molt. Els teus pares també són molt grans! Ànims per acompanyar-los!!!! Rosa:  Gràcies D.:  Un text emotiu i molt cert! m'hi sento identificada. És la nostra vida ara. Abraçada!!!! Rosa:  Aquest "ara" és clau. De vegades oblido que les etapes de la vida tenen principi i fi i em sento atrapada per "sempre" D.:  Quan ha passat aquell moment o dies t'adones que no ha estat tan terrible i si has actuat d'acord a la teva consciència et sents molt bé. Rosa:  És així. Gràcies

tristesa "...se'n va la tristesa..." Mazoni (Jaume Pla) "...se'm moren les plantes..." Paraules o frases? Paraules, frases o idees? Paraules, frases, idees o música? Significat, sonoritat, ritme, emoció... Llenguatge, comunicació, pensament organitzat. Sento la frase i se'm dispara l'impuls d'escriure, d'això es tracte: l'art, la cultura, ens desperta, ens emociona, ens connecta amb la pròpia creativitat, ens allibera, ens fa volar i anar més lluny. Estimo la llengua, les paraules, les dibuixo, en deixo empremta, les dic, les recito, les regalo, les paladejo: tristesa                       feliç tristesa taula                       parar taula germana                       amiga germana dona                       dona, dóna mà             ...

Amigues, Pel whatsapp ens anem donant ànims, algú proposava compartir pensaments, m’hi poso. Recuperem les “cartes” i tot allò que ens mantingui en contacte i ens faci sentir més acompanyades i tranquil·les.  He tingut algun moment d’angoixa, ja em coneixeu, sóc ocell, m’agrada tenir un bon niu per tornar després de cada vol però el niu sempre m’ha quedat petit, l’estada és la justa per recuperar forces. Aquest confinament és un repte, molt conscient que jo el tinc en unes molt bones condicions (espai, internet, sortida, nevera plena...) penso en les famílies de quatre o cinc persones en pisos de vuitanta metres quadrats, o en els sense sostre o en els refugiats... també penso en els fills de puta que han espoliat el país, en els miserables que han retallat la sanitat i els serveis públics, ara, més que mai, veiem quant necessaris són. El què deia, un repte de convivència amb la parella, de suport als pares (persones d’alt risc), de convivència amb mi mateixa. Volia ...

En Nim està trist. Se li fa un nus a la panxa cada vegada que s'ha de separar de la Lia, o quan marxa la mare de viatge, o quan el pare no el pot acompanyar a l'escola... Massa sovint té el nus fent-li la guitza. La Lia i en Nim són cosins, viuen en dues ciutats separades per més de dos mil kilòmetres i només es veuen quan fan vacances, aquí o allà. Quan es troben és una festa: tota la família reunida, taules parades, pastissos i regals, excursions, cavalls, platja o piscina, pesca al llac, bolets, jocs i cançons... Quina alegria! Però les vacances s'acaben i torna el nus a la panxa. “No marxis” diu en Nim a la Lia “Queda't un dia més” La Lia també està trista i se li acut una idea: “Aquest nus és un embolic de fils de colors, cada fil és per una de les persones que estimem: el pare, la mare, la germana i els germans, els cosins i les cosines, l'avi i la iaia, els amics, els tiets... desembolicarem el nus! Quan marxi ...

WhatsApp F: Hola Punkies, com us aniria quedar per fer un berenar-sopar... R: ...podrieu venir a casa... N: ...la proposta em  sembla genial... A: ...una oportunitat així no es pot perdre... R: Ok, dimarts cap a les 6h berenar-sopar a... icones d'aplaudiments i de petons, okeis, jo puc portar... jo tinc... potser una mica de fruita... Fem la trobada, ens posem al dia, anem compartint les complicacions quotidianes i les excepcionals. Feina i família són les protagonistes i juntes fem un conjur per afrontar amb filosofia i energia el què calgui. Parlem de meditació i de marques de xampú, de batuts... ens abracem sota el til·ler i l'energia corre i es multiplica. Complicitat, amistat, respecte, recolzament... no falla! L'endemà al whatsApp totes ens mostrem agraïdes de la trobada de Punkies. R: Cuideu-vos molt. Recordeu la frase budista "AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ"

Dos articles que m'arriben per whatsapp de part de dones amigues ( La trampa del amor romántico  i Entender que no existe la muerte ) Un matí de conversa i escalf amb una companya. Acabar la lectura del llibre "Nuvosidad variable" de Carmén Martín Gaite. Sensació de dia complet. Dones que escriuen, solitud i fortalesa, idees regeneradores que alimenten i il·luminen. La complicitat de l'amistat per fer més lleu la vida. La literatura per trobar-me o per perdre'm.  "...Esas nubes, pueblos, montañas y playas vieron tus ojos deslumbrados... recuérdalo, rescátalo de la profundidades donde duerme, de la roca firme en que tu soledad se asienta, vuelve a tejerlo para abrigarte el corazón ahora, lo viste, fue verdad, lo sigue siendo, no lo dejes morir como mentira sin prestarle asistencia, todo consiste en una voluntad de transformación, lo has dicho muchas veces, en el arte de manipular el material que a cada uno nos tocara en suerte. La soledad también pue...