Entrades

Epíleg

Imatge
  Epíleg Com les papallones, boniques i lleugeres, així vull els records de la mare. Acaparo objectes en un intent de retenir la seva presència però a l’arribar a casa topen amb els propis, l’excés em pesa i m’obliga a triar, a endreçar. Quan acabi aquest procés vull que l’espai quedi més lleuger, cuida’t, bonic, que la mare hi sigui com un vol de papallona en un prat viu i alegre, ni pesat ni trist. Aquella funda de coixí, el mirall de mà, el quinqué, una joia al canell. Una presència discreta que per senzilla no serà menys important. Acabo de refer el conte i durant el procés ha mort la mare. «Hem tingut una llarga vida junts, una bona vida, malgrat tot», deia. Aquests amors de llarga durada són d’una altra època. Jo, volent o sense voler, en recullo el testimoni i treballo el meu amor perquè, malgrat tot, sigui per sempre. Fem aquella mena de simbiosi que una és en l’altre i l’altre en l’una. Jo més autònoma que la mare, penso. També m’he sentit, en algun moment, com si fóssim un so

Un pas rere l'altre

Imatge
Em sorprèn la lluna amagant-se darere el Pirineu nevat. Poc després el Montgrí s'encén de rosa i violeta. Dies difícils amorosits per la bellesa de la natura. Només em cal respirar i estar present, alerta a la vida. Un pas rere l'altre, un dia rere l'altre per transitar la incertesa.

El meu refugi

Imatge
El meu refugi Jo tenia un refugi, petit però còmode. Me’l van construir mil generacions de progenitors. Allí sempre hi havia mans que tenien cura de mi, veus que em deien què  calia fer, llocs on reposar. M’ho embolicaven tot amb paraules dolces, plenes d’autoritat. Al meu voltant, altres cadells menys dòcils generaven batusses que acabaven amb càstigs i algun cop, aquests incidents em confirmaven que jo tenia l’actitud adient. No importava tant el que jo desitjava com el que desitjaven els altres. Així, responent a la llei del meu refugi, tot era pau i harmonia . Em costava entendre però, el mal viure de la mare, la tristesa del pare, els crits de l’avi, les mentides de l’àvia. Jo, asseguda i callada, em convertia en l’espectadora discreta del transcórrer dels densos dies, creia a ulls clucs que tot estava bé, que jo estava bé. Però vaig créixer i aquelles mans que tenien cura de mi ara em violentaven, aquelles veus ara em dirigien cap a camins no desitjats, els llocs segurs se’m

Oració

Imatge
Immobilitat Immobilitat, rigidesa, fredor, pal·lidesa, abandó, manca d’expressió. Mort. Doncs Vida deu ser moviment, flexibilitat, calidesa, foc encès, entrega, expressió. Morts properes, alliberació de dolor i decadència, em connecten amb la Vida. Oració Tardor dolorosa i necessària deixa caure les fulles mortes perquè l’acollidora terra en faci l’humus de les flors primaverals. Hivern de llum matisada i llargues nits crema la pesada llenya de la pena i escalfa cossos i ànimes. Vindran estiu i primavera i sortirem a celebrar la vida carregats de memòria i de passió, decidits a construir la casa i el jardí de totes.

Pintar

Imatge
Em fa feliç pintar i quan el resultat és bo doblement feliç, eufòrica.  Aquesta és la seqüència: em situo a l'espai, preparo el material, enfoco el tema, sola o amb les propostes del professor, començo i la noció del temps desapareix, el món és el taller o l'aula i el meu país la taula, el paper casa meva, les pintures i els pinzells els estris per cuinar la màgia de l'expressió. Aleshores pintar és viure, com ho és jugar per l'infant, ballar per la ballarina, compondre pel músic... Pintar és viure.

La família i altres llasts

Imatge
La família i altres llasts ...el pare netejava els palosantos i nosaltres, els quatre fills, en gaudíem cada tardor... Si tenim sort naixem en el si d’un nucli familiar que tindrà cura de nosaltres, amb ell aprendrem codis i pautes i, amb una mica més de sort, el seu afecte ens donarà la suficient seguretat personal per ser persones autònomes i poder fer el propi camí. En tots els casos, amb sort o sense, ens cal deixar enrere la infància, amb tota la càrrega que porta, per créixer i avançar. N odrir-nos de nous marcs de referència: companys d’escola, la colla... serà vital. Després els estudis o la feina, les associacions... ens apartaran potser de les amigues d’escola o de la colla... i així anem f e nt camí a la vida. Deixar l l ast per avançar. Amb la decadència dels pares, records d’infància i adolescència es fan presents, també tensions no resoltes o mal resoltes, aquest moment p ot ser una oportunitat per fer-hi les paus o pot ser un infern re s su s citat, dependrà d

Cos

Imatge
El cos com a continent del jo, la mort com una alliberació, un pas cap a una altre estat de consciència. El cos com a mitjà per a l'expressió del jo, el cos com instrument que aspirem a dominar, però que tan sovint ens domina. El cos com a transmissor de l'exterior a l'interior del jo. Acabo la lectura de "Cos" Olga Tokarczuk ...fins que al final algú se n'apiada i li permet el descans etern... Pg. 366 El pare és mort.  El pare ha deixat el seu cos, un cos vell, dèbil i cansat. Se n'ha alliberat. Ara forma part del món d'una altra manera, més subtil. Tot és u. No desapaeix res, es transforma. ...potser tornarem a néixer i que aquesta vegada serà en el temps adequat i el lloc adequat . Pg. 371 Un llibre estrany per uns dies estranys que he llegit i he viscut sense entendre. Els somnis han canviat s'han fet més amables i rics, plens de gent i experiències.  Agafo la vida i la mort i les deixo fluir, sóc el riu de lava que ningú, ni jo mateixa, sap qu