Escolopendres i altres intrusos
Truquen uns amics, vindran a la tarda "collirem figues i després podem fer un pa amb tomàquet" els hi dic. Compro pernil per menjar amb les figues i formatge per menjar amb el moscat... La combinació els agrada. Quin luxe! diem. Viure envoltats de natura això és el paradís! Sí, però... L'endemà, al vespre, mentre acabo de mirar una pel·lícula em surt una escolopendra de sota la butaca, quin ensurt!, la seva picada la coneixem i no és gens agradable. La mato, em sap greu però, és una intrusa. M'agafa por "i si n'hi ha més? on?" em calço "hauria de canviar aquest costum d'anar descalça" penso. Què fàcil trencar la pau al paradís! Una simple escolopendra i la nit, amb els seus fantasmes, s'omple de neguits. I ja no sóc al paradís, sento la meva decadència i la de la casa, les absències... i com aquells sentiments de llibertat guanyada ara són negres presagis de solitud, malaltia i dependència. Una escolopendra! (sumada a un...