El goig de ser jo amb els altres.

  Característiques: Especimens invasors, viuen exclusivament per garantir la seva supervivència, sense cap altre propòsit que xuclar sang, sava o energia del cos colonitzat. Són el centre i el límit del seu petit univers, ni veuen ni senten res més que les seves necessitats. Aparten altres elements beneficiosos pel colonitzat, volen exclusivitat, fins esgotar tot el que hi ha per esprémer.  Són gelosos de la seva víctima, poden ser agressius amb qui posa en perill la seva estratègia.  Quan la víctima mor o queda sense potencial, en busquen una altra. Prevenció: Identificar-los i conèixer les seves estratègies: seducció, victimització. S’aproximen discretament, al principi sembla un intercanvi. S’aprofiten de l’empatia del colonitzat, de la bona fe, de les seves debilitats. Posar límits, aturar-los: tenir cura de la pròpia salut, fortalesa, mantenir una actitud atenta, formar comunitats riques i diverses, sanejades a base d’aire, sol, aigua i terra amb un objectiu ecològi...

A veure, comencem a organitzar-nos, no esperem que ho facin per nosaltres. La temptació de tornar a les mateixes dinàmiques econòmiques i de poder seran molt grans, és la ciutadania la que ha d'agafar protagonisme i marcar el camí, aprofitar l'evidència de la nostra vulnerabilitat com a espècie per cridar que només junts ens en sortirem , la cohesió social i una relació de respecte i equilibri amb la natura han de ser les bases del futur, les desigualtats i la destrucció del planeta ens debiliten. Elements clau per a l'organització de la societat postcovid19   : L'equilibri ecològic : no podem continuar ignorant els senyals d'alarma del planeta, ens hi va la supervivència com a espècie. Deixem de ser el centre de l'univers per passar a ser-ne part. La comunitat: les persones i les necessitats bàsiques, els més vulnerables primer. Construir xarxes de solidaritat. Les cures , altrament dit Serveis Públics: salut, educació, servis so...

Cercles. Bronze. Núria Efe Demà pluja d'estels, l'altre dia eclipsi de lluna i aquí, a la terra, àtoms de l'univers, com formigues al niu, ens pensem importants, el centre, i no som més que una alga o un esquirol. Preocupats pel niu, per la prole, per la subsistència, per aparellar-nos/reproduir-nos... pensant, pensant-nos importants perquè pensem i aquest fet que ens podria fer extraordinaris ens fa cruels depredadors entre nosaltres i del propi medi. Trio ser una alga, despresa de terra, surant al mar, a mercè del va i ve de les ones. Despreocupada de tot perquè res depèn de mi, només em cal ser, resistir temporals, o no, i anar a parar a la sorra i descompondre'm, ser aliment per a les mosques, ser mosca o sargantana a la paret de la barraca abandonada, distracció de la mainada que juga a prop, atenta perquè no m'agafin m'amago entre roques i espero al vespre per menjar mosquits, dormir, procrear... Anar tancant i obrint cercles infinits. PD Exposici...

Dilluns 12/3/2018    Vint dies i tornem-hi. Neuràlgia des de fa 30 anys. Cadascú té la seva creu! La meva és aquesta: punxada darrera l’orella dreta que s’enfila fins dalt del cap travessant el cervell i de retop el meu ànim. També ha estat motiu de recerca personal, d’anàlisi i exploració: dentista, neuròleg, psiquiatre, homeòpata, acupuntura, massatge, ioga, pilates, psicoteràpia, relaxant muscular, voltaren 1-0-1 i omeprazol, gimnàstica dolça, hipopressius, dieta, caminar... Tot és dolent i bo alhora. Continuar buscant el ritme adient, la tensió justa per viure intensament, sentir intensament olors, sabors, colors, a la pell, les paraules dites i les no dites, històries i successos...   Ahir al programa d’en Jordi Évole, Salvados ”Las invisibles” sobre el tràfic de dones i la prostitució. Em va arribar, em va afectar, la dona entrevistada s’explicava molt bé, quin anàlisi mes cru, quin món més cruel, hipòcrita, salvatge... Culpables, deia: l’estat, els pr...