Cercles infinits

Cercles. Bronze. Núria Efe


Demà pluja d'estels, l'altre dia eclipsi de lluna i aquí, a la terra, àtoms de l'univers, com formigues al niu, ens pensem importants, el centre, i no som més que una alga o un esquirol. Preocupats pel niu, per la prole, per la subsistència, per aparellar-nos/reproduir-nos... pensant, pensant-nos importants perquè pensem i aquest fet que ens podria fer extraordinaris ens fa cruels depredadors entre nosaltres i del propi medi.
Trio ser una alga, despresa de terra, surant al mar, a mercè del va i ve de les ones. Despreocupada de tot perquè res depèn de mi, només em cal ser, resistir temporals, o no, i anar a parar a la sorra i descompondre'm, ser aliment per a les mosques, ser mosca o sargantana a la paret de la barraca abandonada, distracció de la mainada que juga a prop, atenta perquè no m'agafin m'amago entre roques i espero al vespre per menjar mosquits, dormir, procrear...
Anar tancant i obrint cercles infinits.

PD Exposició de la Núria Efe ceramista, Josep Canals escultor i August Puig pintor al castell de Calonge. Inspiradora, aliment còsmic!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada