El goig de ser jo amb els altres.

WhatsApp F: Hola Punkies, com us aniria quedar per fer un berenar-sopar... R: ...podrieu venir a casa... N: ...la proposta em  sembla genial... A: ...una oportunitat així no es pot perdre... R: Ok, dimarts cap a les 6h berenar-sopar a... icones d'aplaudiments i de petons, okeis, jo puc portar... jo tinc... potser una mica de fruita... Fem la trobada, ens posem al dia, anem compartint les complicacions quotidianes i les excepcionals. Feina i família són les protagonistes i juntes fem un conjur per afrontar amb filosofia i energia el què calgui. Parlem de meditació i de marques de xampú, de batuts... ens abracem sota el til·ler i l'energia corre i es multiplica. Complicitat, amistat, respecte, recolzament... no falla! L'endemà al whatsApp totes ens mostrem agraïdes de la trobada de Punkies. R: Cuideu-vos molt. Recordeu la frase budista "AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ"

Finalment plou. A casa és un desert, fa mesos que veiem passar l’escassa pluja pel paisatge del davant, a Canapost ni una gota. “Heu tirat herbicida?” pregunta la Mònica, “Què va! Aquí no plou!” responc. Doncs avui plou! Aniria bé que ho fes tot el dia, així com ho fa ara, suaument, perquè la terra vagi amarant-se i les plantes refent-se. Ahir em vaig trobar amb el meu germà, li vaig proposar anar a Llafranc, passejar i potser fer un bany. El dia es va aixecar amb boira però, després a la platja, ens va fer bo, un solet enteranyina però suficient per escalfar una mica i animar-nos a fer un bany d’aigua freda. En la conversa: records i dilemes es van alternant i la constatació que som fets de la mateixa matèria, que hem begut de la mateixa font, que amb les nostres diferències ens reconeixem germans:  La manera d’escriure, diu ell. La recerca de sentit, voler entendre, fets i persones. El discurs interior, donar voltes a les coses... Aquesta nit, neguitosa, somni...