El goig de ser jo amb els altres.

A recer de grans desgràcies restem a mercè dels propis desitjos amb el perill de no donar-los mai per satisfets. Em creo refugis on imagino estar segura i, mentre hi sóc, el meu món es fa petit, íntim, al meu abast. Només així hi ha un temps que no sóc a la intempèrie.

Els marges estan pletòrics. Cedeixo a la temptació d'agafar una rosella de les més boniques per dibuixar-la, quan arribo a casa se la veu desmaiada, és morta.