Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2018

Refugis

Imatge
A recer de grans desgràcies restem a mercè dels propis desitjos amb el perill de no donar-los mai per satisfets. Em creo refugis on imagino estar segura i, mentre hi sóc, el meu món es fa petit, íntim, al meu abast. Només així hi ha un temps que no sóc a la intempèrie.

HAIKUS

Imatge
AMETLLES Ametllats els ulls La pell color ametlla La boca plena. AVELLANES Humil capseta Petita i rodona De gust ben plena.

Quieta

Imatge
Aquests dies estic contemplativa, miro els núvols i m'atrapen, estenc la roba i sento la nena que vaig ser, jugant al terrat de casa entre la mare i els llençols. Pinto amb més o menys traça i m'ho miro tot per ser pintat: els turonets són violetes, els xiprers tenen un costat quasi negre i l'altre, el de la llum, verd amb un toc de blau, l'ocre a per tot... ocres, verds i blaus pel paisatge d'estiu que m'envolta. Quieta, em dic, estigues quieta per sentir, per veure, per escoltar... "Consagrar el sagrat art de no fer" ens deia aquest hivern passat la Karina, la profe de gimnàstica dolça i, com un mantra, m'ho repeteixo, perquè precisament estar-me quieta no em resulta fàcil, però em cal per ser més jo, per expressar-me des de dins, escrivint, pintant... per administrar les energies en allò que em fa bé a mi i al meu entorn, per no perdre'm, entre tant soroll. Quieta, Rosa, no et faci por estar-te quieta! Avui he viatjat en el tem

Cercles infinits

Imatge
Cercles. Bronze. Núria Efe Demà pluja d'estels, l'altre dia eclipsi de lluna i aquí, a la terra, àtoms de l'univers, com formigues al niu, ens pensem importants, el centre, i no som més que una alga o un esquirol. Preocupats pel niu, per la prole, per la subsistència, per aparellar-nos/reproduir-nos... pensant, pensant-nos importants perquè pensem i aquest fet que ens podria fer extraordinaris ens fa cruels depredadors entre nosaltres i del propi medi. Trio ser una alga, despresa de terra, surant al mar, a mercè del va i ve de les ones. Despreocupada de tot perquè res depèn de mi, només em cal ser, resistir temporals, o no, i anar a parar a la sorra i descompondre'm, ser aliment per a les mosques, ser mosca o sargantana a la paret de la barraca abandonada, distracció de la mainada que juga a prop, atenta perquè no m'agafin m'amago entre roques i espero al vespre per menjar mosquits, dormir, procrear... Anar tancant i obrint cercles infinits. PD Exposici