El goig de ser jo amb els altres.

Fem intercanvi amb els veïns, ells ens porten mongets i nosaltres els oferim olives per conservar. Al vespre començo a desgranar, al matí segueixo, la galleda és grossa i fonda. Trobo els grans bonics d'un blanc setinat, alguns d'un verd tendre; al tacte són polits i rodons, sensuals (en Lluís ho deia de les olives quan en collia) Llavors, llavors que contenen tot el que cal per a la vida, una vida de mongeta però vida, perfecta, bella i útil. Totes som llavors que hem tirat endavant, generoses donem fruits: alegria, ajuda, afectes, feina ben feta, bellesa, seguretat... estem fetes per això i per poc que trobem un sòl adobat surt de manera natural. Aquest matí acomiadem a la Carmen “se'n va el cos però queda, entre nosaltres, la consciència” deia una companya homeòpata-amiga. Quina llavor tan rica, tan productiva, tan bella ha estat la Carmen, dona-amiga. Ens n'alimentarem molt de temps dels seus fruits. Ara viu en nosaltres, en totes les que hem e

Uf! Quanta merda! Paraules i més paraules, paraules enverinades, pervertides, buides del seu contingut. Arengues irresponsables, incendiàries... Tanco la radio. Ara la crispació ja campa per casa: que si dius, que si dic, que vull dir, que no dius... Silenci per favor! Escoltem més i parlem menys o callem tots! Silenci per favor! Desparo la taula d'ahir sopar, em distrec amb les vetes de la fusta i el seu tacte. Estenc les estovalles infantils, em donen una mica de serenitat, em connecten amb una bellesa senzilla i humil, amb la tendresa... Esmorzo. Centrem-nos en la vida quotidiana, em dic, fem-la funcionar, ajudant-nos, cooperant, organitzant-nos per no deixar ningú al marge. Abandono les paraules buides i passo a l'acció pragmàtica, simple, constructiva i col·lectiva.

Flamets, ahir feien la recepta a cuines de TV3, aquest matí provaré de fer-los, ja tinc l'almívar refredant-se. Dolços i perfumats amb romaní. Els flamets (abans en dèiem "tocinillos") em porten a Badalona, a la pastisseria de Can Comas. Algun diumenge els avis o els pares, no ho recordo, compraven rebosteria i algun flamet s'hi colava, tots en volíem. Aquelles safates amb pastetes posades en perfectes files, quina dolçor! Els flamets també van ser presents en la recuperació del meu primer part, el de la Marta, em vaig estar gairebé un mes a casa dels pares, dèbil i convalescent d'una episiotomia salvatge, la mare em portava un flamet gairebé cada dia. Què ens ha distanciat a la mare i a mi? Els nostres mons s'han anat diferenciant, per l'edat? les vivències? les creences?... No tinc gaires records vius de la seva tendresa o del seu afecte, però sé que hi són. Els meus fills tenen records de la meva tendresa? del meu afecte?  M