Llavors

Fem intercanvi amb els veïns, ells ens porten mongets i nosaltres els oferim olives per conservar.

Al vespre començo a desgranar, al matí segueixo, la galleda és grossa i fonda. Trobo els grans bonics d'un blanc setinat, alguns d'un verd tendre; al tacte són polits i rodons, sensuals (en Lluís ho deia de les olives quan en collia)

Llavors, llavors que contenen tot el que cal per a la vida, una vida de mongeta però vida, perfecta, bella i útil.

Totes som llavors que hem tirat endavant, generoses donem fruits: alegria, ajuda, afectes, feina ben feta, bellesa, seguretat... estem fetes per això i per poc que trobem un sòl adobat surt de manera natural.

Aquest matí acomiadem a la Carmen “se'n va el cos però queda, entre nosaltres, la consciència” deia una companya homeòpata-amiga. Quina llavor tan rica, tan productiva, tan bella ha estat la Carmen, dona-amiga. Ens n'alimentarem molt de temps dels seus fruits. Ara viu en nosaltres, en totes les que hem estat contaminades per ella.

Hem de tractar bé els nostres plançons. Aquests dies veiem plançons als que se'ls nega un futur, uns cremen el que trobem, altres s'ofeguen al mediterrani... Que es morin tots els vells que frenen el creixement, tots els que s'aferren al poder destructiu, devorador... que es morin tots els que sembren hipocresia adobada amb odi. Depredadors us esteu menjant la vida, sou una llavor invertida, la llavor que mata.