El goig de ser jo amb els altres.

Diumenge, 25/7/2021, 10:01h Fa dies que els números em fan l'ullet. 10:01 21:22 13:31 23:23 M'acompanyen, juguem. És només un instant però avui, amb la llibreta al davant, al veure al telèfon 10:01 m'han convidat a escriure i parlar d'ells, els números. Em criden l'atenció, em volen allunyar per uns segons del pes d'aquests dies complicats. Veure la decadència dels pares es fa feixuc i la tristesa m'envaeix. Aquesta nit he somiat al pare, estava ben dret, i jo pensava, que bé s'ha recuperat! També hi havia l'Albert, el meu fill, ens abraçàvem, em recolzava en les seves fortes espatlles. Pares i fills Passat i futur Final i principi Decadència i plenitud I jo, nosaltres, al mig, estimulats pel present dels nostres fills, pel futur en forma d'infants, i lligats a la realitat crua de la devastació dels anys en el cos dels avis i el seu anunci en el propi. I l'estiu es fa pesat i llarg, sense nens, sense rutines creatives i socialitzadores, amb l...

Més mort que vida. L'estiu s'ha tornat l'hivern de la vida. Aquí, terra erma, ni un bri d'herba, escasses i minúscules flors,  un sol que encén boscos  i apaga l'acció. Allà inundacions que s'emporten pobles. I més enllà uns imbècils,  els amos d'aquest món en decadència, se'n van en un viatge espacial  a experimentar la ingravidesa per vint milions de dòlars. Que vingui la tardor, plujosa i fresca, a esbandir-ho tot. I al darrera, l'hivern, de fred estimulant, que congeli estupideses i faci emergir pedres de saviesa.

Va i ve la gent. Rituals d'estiu repetits infinitament. Uns s'acosten carregats de bosses, cadires, ombrel·les... busquen el millor lloc, munten la paradeta tan arran de mar com poden. Altres espolsen tovalloles, canvien banyador per vestit i desfan el camí arrossegant els peus, coronats amb els seus barrets, cap a casa. Jo avui m'ho miro des del "xiringuito": música d'ascensor, en el millor dels casos, cervesa i patates. Públic jove, més jove que jo segur, tatuatges, ulleres de sol... I un airet que enamora. Matí de gestions (denúncia del mal estat del carrer on vaig caure) convertit en esbarjo: botigues, passeig i parada davant del mar.  Palamós, 15/6/2021

Hi ha un moment en tot estiu que estic fastiguejada, irritable, malhumorada. Els camps són secs, palla grisa; l'era de casa és pols, formigues, rantells; la pell enganxosa pica aquí i allà mortificada per les picades inflamades de bestioles diverses. L'aire calent i el sol abrusador em tenen reclosa i un neguit creixent es va apoderant del meu ànim. Banyades, sopars a la fresca i trobades familiars no compensen la saturació de xafogor, sequedat i insectes afamats. Som a finals d'agost, que plogui si us plau!, que arribi el setembre amb la seva llum matisada, recuperem rutines que seran els rituals sanadors en forma d'horaris setmanals: dilluns: Aula d'art..., dimarts: “Rio abierto”..., dimecres: Taller d'escriptura creativa, tarda amb els pares..., dijous: VxL, Grup de Dones..., divendres: nenes a dinar... I rutines diàries estabilitzadores : Llarga estona d'esmorzar, endreça i neteja, lectura i dibuix, àpats senzills i són reparador, i FRESQUET! Divendre...

Sóc davant del mar, un matí d'estiu. La platja, a poc a poc, es va omplint de tovalloles, para-sols i banyistes; rutines d'estiu que observades des d'aquest mirador són com una postal dinàmica i entranyable. Calella de Palafrugell 10/8/2019

I de sobte el silenci. S'ha acabat el viatge, amb ell han marxat les companyes, el guia, la sorpresa diària, l'emoció intensa, la descoberta, la novetat... Torna la rutina i em resisteixo, miro i remiro les fotos, el viatge va prenent la dimensió d'una gran experiència, somio llocs i gent d'allà, la panxa tampoc em deixa oblidar d'on vinc. Necessito reposar? 0 activar-me en la rutina? rutina d'estiu, que no és rutina. Vull un temps per pair i acabar d'assaborir el viatge, però també vull gaudir l'estiu en família. I jo, el meu jo on queda? diluït, distret, perdut entre llençols, platja, cuina, festes, cangur... Agraeixo el silenci, d'un moment, per saber-me viva, allà sota, amagada però atenta, perquè quan torni la solitud, la veritable rutina, em retrobi forta i feliç, plena i disposada a ser sense els altres, com ha de ser.