Confinament 1
Amigues, Pel whatsapp ens anem donant ànims, algú proposava compartir pensaments, m’hi poso. Recuperem les “cartes” i tot allò que ens mantingui en contacte i ens faci sentir més acompanyades i tranquil·les. He tingut algun moment d’angoixa, ja em coneixeu, sóc ocell, m’agrada tenir un bon niu per tornar després de cada vol però el niu sempre m’ha quedat petit, l’estada és la justa per recuperar forces. Aquest confinament és un repte, molt conscient que jo el tinc en unes molt bones condicions (espai, internet, sortida, nevera plena...) penso en les famílies de quatre o cinc persones en pisos de vuitanta metres quadrats, o en els sense sostre o en els refugiats... també penso en els fills de puta que han espoliat el país, en els miserables que han retallat la sanitat i els serveis públics, ara, més que mai, veiem quant necessaris són. El què deia, un repte de convivència amb la parella, de suport als pares (persones d’alt risc), de convivència amb mi mateixa. Volia ...