El goig de ser jo amb els altres.

En Nim està trist. Se li fa un nus a la panxa cada vegada que s'ha de separar de la Lia, o quan marxa la mare de viatge, o quan el pare no el pot acompanyar a l'escola... Massa sovint té el nus fent-li la guitza. La Lia i en Nim són cosins, viuen en dues ciutats separades per més de dos mil kilòmetres i només es veuen quan fan vacances, aquí o allà. Quan es troben és una festa: tota la família reunida, taules parades, pastissos i regals, excursions, cavalls, platja o piscina, pesca al llac, bolets, jocs i cançons... Quina alegria! Però les vacances s'acaben i torna el nus a la panxa. “No marxis” diu en Nim a la Lia “Queda't un dia més” La Lia també està trista i se li acut una idea: “Aquest nus és un embolic de fils de colors, cada fil és per una de les persones que estimem: el pare, la mare, la germana i els germans, els cosins i les cosines, l'avi i la iaia, els amics, els tiets... desembolicarem el nus! Quan marxi

Sóc davant del mar, un matí d'estiu. La platja, a poc a poc, es va omplint de tovalloles, para-sols i banyistes; rutines d'estiu que observades des d'aquest mirador són com una postal dinàmica i entranyable. Calella de Palafrugell 10/8/2019

Tanco els ulls i sento per mil·lèsima vegada l'olor dels pins, de fons escolto el conegut cant de les cigales, un sol amic amb la lleu brisa fa el moment del tot plaent. Així he sentit, aquest matí, les teves carícies, carícies d'aparença innocent, sumant-se a la memòria de la meva pell. El teu desig desperta el meu, comença la dansa, en sabem els passos, el compàs, la melodia... és fàcil de seguir i la gaudim confiats en la memòria de la pell. Montroig del Camp 3/9/2019