La memòria de la pell

Tanco els ulls i sento per mil·lèsima vegada l'olor dels pins, de fons escolto el conegut cant de les cigales, un sol amic amb la lleu brisa fa el moment del tot plaent.

Així he sentit, aquest matí, les teves carícies, carícies d'aparença innocent, sumant-se a la memòria de la meva pell.

El teu desig desperta el meu, comença la dansa, en sabem els passos, el compàs, la melodia... és fàcil de seguir i la gaudim confiats en la memòria de la pell.

Montroig del Camp 3/9/2019