El goig de ser jo amb els altres.

Dies intensos, amb la família per casa, no hi ha opció atenció als tres nens, acompanyar-los per gaudir-los, per gaudir-nos, i intendència. Avui no hi són i el buit es fa evident, afloren els dubtes en un dia cent per cent primaveral. Notícies: Palestina disset morts i mil ferits, Síria tortures i assassinats a les presons, Cartagena salvament marítim rescata nàufrags, Alemanya, Escòcia, Suïssa i les exiliades catalanes... cap esperança dels estaments polítics, del poder. Només confio en les persones, una a una. Miro per la finestra i surto a passejar per impregnar-me de la llum de tarda, dels colors i formes que pren la natura, torno i escric. I em sento millor, sense haver fet res per ningú, sense haver millorat res en aquest món imperfecte, només el meu estat d'ànim. N'hi ha prou? Dubto

Al whatsapp m'arriba l'enllaç amb 14 reflexions d'en Dario Fo , em crida l’atenció la número 7 “...la bellesa per la bellesa, no m’interessa.” En Javier també em va dir alguna cosa semblant quan comentàvem l’exposició de la Lita Cabellut “només és estètica”. La bellesa agrada però pot ser cruel, falsa, perversa, o es pot utilitzar perversament, egoistament. Sempre l’ètica, sense ètica qualsevol acte o expressió perd sentit, és prescindible o directament dolenta. Escriure em pot ser útil per pensar, per ordenar pensaments, per desfogar-me... però la més mínima intenció de publicar o de compartir l'he d'acompanyada de valor, ha d’aportar reflexió, compromís amb els altres, ha d’ajudar a créixer, a mi i als altres. Pintar què pot aportar? L’exposició de l’Olga Sacharoff ho mostra: un món íntim lliure i trencador d’estereotips o de valors de canvi per millorar. Obria portes a la llibertat de la dona, donava valor als interessos femenins, tenia una visió de

Dilluns 12/3/2018    Vint dies i tornem-hi. Neuràlgia des de fa 30 anys. Cadascú té la seva creu! La meva és aquesta: punxada darrera l’orella dreta que s’enfila fins dalt del cap travessant el cervell i de retop el meu ànim. També ha estat motiu de recerca personal, d’anàlisi i exploració: dentista, neuròleg, psiquiatre, homeòpata, acupuntura, massatge, ioga, pilates, psicoteràpia, relaxant muscular, voltaren 1-0-1 i omeprazol, gimnàstica dolça, hipopressius, dieta, caminar... Tot és dolent i bo alhora. Continuar buscant el ritme adient, la tensió justa per viure intensament, sentir intensament olors, sabors, colors, a la pell, les paraules dites i les no dites, històries i successos...   Ahir al programa d’en Jordi Évole, Salvados ”Las invisibles” sobre el tràfic de dones i la prostitució. Em va arribar, em va afectar, la dona entrevistada s’explicava molt bé, quin anàlisi mes cru, quin món més cruel, hipòcrita, salvatge... Culpables, deia: l’estat, els proxenetes, els consu

Per la finestra pinsà i cadernera a l'herba verda.  

Miro la camèlia i recordo la frase que vaig retenir de l'exposició de l'Olga Sacharoff. Volia pintar-la, la camèlia, amb aquarel·la, potser, però avui amb la tramuntana se la veu menys lluïda, abatuda. El dia gris tampoc li dóna aquella brillantor de dies enrere. Com el temps, nosaltres variables i repetitius, anem fent cicles, endavant malgrat tot, inexorablement. Avui sol, dia lluminós, demà vent o pluja, calor o fred... no depèn de nosaltres, val més no revelar-s'hi i com diuen els suecs "no hi ha mal temps sinó roba inadequada". Em vesteixo amb l'actitud més adient per viure cada experiència i sortir-ne indemne o almenys aprendre'n alguna cosa per seguir caminant amb confiança.