Voltaren 1-0-1

Dilluns 12/3/2018  

Vint dies i tornem-hi. Neuràlgia des de fa 30 anys. Cadascú té la seva creu! La meva és aquesta: punxada darrera l’orella dreta que s’enfila fins dalt del cap travessant el cervell i de retop el meu ànim. També ha estat motiu de recerca personal, d’anàlisi i exploració: dentista, neuròleg, psiquiatre, homeòpata, acupuntura, massatge, ioga, pilates, psicoteràpia, relaxant muscular, voltaren 1-0-1 i omeprazol, gimnàstica dolça, hipopressius, dieta, caminar... Tot és dolent i bo alhora. Continuar buscant el ritme adient, la tensió justa per viure intensament, sentir intensament olors, sabors, colors, a la pell, les paraules dites i les no dites, històries i successos...  

Ahir al programa d’en Jordi Évole, Salvados ”Las invisibles” sobre el tràfic de dones i la prostitució. Em va arribar, em va afectar, la dona entrevistada s’explicava molt bé, quin anàlisi mes cru, quin món més cruel, hipòcrita, salvatge... Culpables, deia: l’estat, els proxenetes, els consumidors de sexe i la societat que mira cap a una altra costat... Tres tipus de consumidors: “el majo” manipulador psicològic, hipòcrita vol que li diguis el que vol sentir; el que vol penetrar una dona i descarregar i llestos; el misogin que exerceix violència física i humiliació envers les dones i en casos extrems les arriba a matar.

Violència cap a les dones, la dona com a mercaderia, com objecte, odi cap a la dona. Una societat que s’autodestrueix. La dona és la vida, com la terra, igualment es destrueix la terra pel benefici immediat. Sistema capitalista, tot té un preu, el benefici com a únic objectiu. Autodestrucció. I per aquest mal del món no hi ha voltaren que ho suavitzi, que ho pari. Resistir. Denunciar. Crear i viure nous models de relació amb l’entorn i amb les persones.

Potser tant el món com jo mateixa hem de començar de cap i de nou, girar el mitjó, canviar-ho tot per patir altres mals.

Acceptar. Accepto la imperfecció, però no m’hi resigno, segueixo endavant, si cal optimista, enganyant-me potser, però sense rendir-me, tossudament. Indesinenter, sense defallir! I gaudint de ser viva, de ser dona i del no dolor (del dolor quan no hi és).