Agost

Hi ha un moment en tot estiu que estic fastiguejada, irritable, malhumorada. Els camps són secs, palla grisa; l'era de casa és pols, formigues, rantells; la pell enganxosa pica aquí i allà mortificada per les picades inflamades de bestioles diverses. L'aire calent i el sol abrusador em tenen reclosa i un neguit creixent es va apoderant del meu ànim. Banyades, sopars a la fresca i trobades familiars no compensen la saturació de xafogor, sequedat i insectes afamats.

Som a finals d'agost, que plogui si us plau!, que arribi el setembre amb la seva llum matisada, recuperem rutines que seran els rituals sanadors en forma d'horaris setmanals: dilluns: Aula d'art..., dimarts: “Rio abierto”..., dimecres: Taller d'escriptura creativa, tarda amb els pares..., dijous: VxL, Grup de Dones..., divendres: nenes a dinar... I rutines diàries estabilitzadores: Llarga estona d'esmorzar, endreça i neteja, lectura i dibuix, àpats senzills i són reparador, i FRESQUET!

Divendres 21/8/2020


Comentaris

  1. Quin resum extraordinari...el faig meu de dalt a baix... només hi afegiria que res es pot resoldre en els dies després de les festes ja que tot queda impregnat d' aquesta inoperativitat xafogosa...que arribi la tramontana i s' emporti el que calgui!!!

    ResponElimina
  2. Descripció detallada de sensacions i desitjos. Que torni el setembre!

    ResponElimina
  3. Dic el mateix, a l'estiu sempre em sobre l'agost, se'm fa llarg sobretot per aquesta calor xafogosa que em treu energia. Ho descrius perfectament Rosa! Que arribi setembre!!

    ResponElimina
  4. Com sempre fantàstic relat Rosa!!! Aquest cop però la meva vivència d'aquest agost ha estat diferent. Natura verda al Montseny i natura blava a St. Martí d'Empúries, han posat lum i color a l'ànim gris que feia dies arrosegava.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada