Uuuf!

Uf! Quanta merda!

Paraules i més paraules, paraules enverinades, pervertides, buides del seu contingut. Arengues irresponsables, incendiàries...

Tanco la radio. Ara la crispació ja campa per casa: que si dius, que si dic, que vull dir, que no dius...

Silenci per favor!

Escoltem més i parlem menys o callem tots! Silenci per favor!

Desparo la taula d'ahir sopar, em distrec amb les vetes de la fusta i el seu tacte. Estenc les estovalles infantils, em donen una mica de serenitat, em connecten amb una bellesa senzilla i humil, amb la tendresa...

Esmorzo.

Centrem-nos en la vida quotidiana, em dic, fem-la funcionar, ajudant-nos, cooperant, organitzant-nos per no deixar ningú al marge.

Abandono les paraules buides i passo a l'acció pragmàtica, simple, constructiva i col·lectiva.