Associacions


Flamets, ahir feien la recepta a cuines de TV3, aquest matí provaré de fer-los, ja tinc l'almívar refredant-se.

Dolços i perfumats amb romaní.

Els flamets (abans en dèiem "tocinillos") em porten a Badalona, a la pastisseria de Can Comas. Algun diumenge els avis o els pares, no ho recordo, compraven rebosteria i algun flamet s'hi colava, tots en volíem. Aquelles safates amb pastetes posades en perfectes files, quina dolçor!

Els flamets també van ser presents en la recuperació del meu primer part, el de la Marta, em vaig estar gairebé un mes a casa dels pares, dèbil i convalescent d'una episiotomia salvatge, la mare em portava un flamet gairebé cada dia.

Què ens ha distanciat a la mare i a mi? Els nostres mons s'han anat diferenciant, per l'edat? les vivències? les creences?... No tinc gaires records vius de la seva tendresa o del seu afecte, però sé que hi són.

Els meus fills tenen records de la meva tendresa? del meu afecte? 

Massa joves, mares joves atrafegades amb l'atenció als fills, el treball; frustrades pels anhels no acomplerts.

Els fills...

Les visites a la modista...

A la colla...

Anem fent, a la vida, almenys jo, sense "planning", però vist en la distància del temps, ben planificats per condicionants culturals, familiars, socials...

...oportunitats no previstes...

El canvi de vida a l'Empordà...

Celebro la vida, celebro la meva vida, encara que no sigui perfecta és!



Comentaris

  1. Bonica, records dolços, que ens fan venir dolçor als que ho llegim! Dolçor a la boca, però també en el cor! No paris d'escriure Rosa, ens encanta! Abraçada forta i...dolça!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada