Quieta


Aquests dies estic contemplativa, miro els núvols i m'atrapen, estenc la roba i sento la nena que vaig ser, jugant al terrat de casa entre la mare i els llençols. Pinto amb més o menys traça i m'ho miro tot per ser pintat: els turonets són violetes, els xiprers tenen un costat quasi negre i l'altre, el de la llum, verd amb un toc de blau, l'ocre a per tot... ocres, verds i blaus pel paisatge d'estiu que m'envolta.
Quieta, em dic, estigues quieta per sentir, per veure, per escoltar...
"Consagrar el sagrat art de no fer" ens deia aquest hivern passat la Karina, la profe de gimnàstica dolça i, com un mantra, m'ho repeteixo, perquè precisament estar-me quieta no em resulta fàcil, però em cal per ser més jo, per expressar-me des de dins, escrivint, pintant... per administrar les energies en allò que em fa bé a mi i al meu entorn, per no perdre'm, entre tant soroll.
Quieta, Rosa, no et faci por estar-te quieta!


Avui he viatjat en el temps!
 Mentre estenia la roba
la tramuntaneta em tirava tovallons
i estovalles a la cara i, 
una dècima de segon,
he estat la nena que jugava
corrent entre la mare i la roba estesa.
20/8/2018

Comentaris

  1. àngels23 d’agost del 2018, a les 9:17

    Que bonic Rosa! Has aconseguit transmetre aquesta quietud i calma al text. Felicitats!

    ResponElimina
  2. merce23 d’agost del 2018, a les 10:07

    Cada dia ets més poeta!

    ResponElimina
  3. KikuG23 d’agost del 2018, a les 11:29

    El moviment no sempre ens porta allà on volem, primer cal saber on som i a on volem arribar. I la quietud és el primer pas per aconseguir-ho. Petonets germaneta.

    P.D.: El record del terrat ha estat genial, una joia amagada al subconscient. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa Guàrdia24 d’agost del 2018, a les 20:04

      M'agrada que feu comentaris! Compartir records ens uneix, és temps compartit que forma part de nosaltres. Petons

      Elimina
  4. Creaciones Tlapali25 d’agost del 2018, a les 10:19

    Molt maco Rosa! Cada dia em de recordar que no cal consumir la vida, sino sentirla, pausada i conscient.

    ResponElimina
  5. Anna Agudo31 d’agost del 2018, a les 12:54

    Rosa, quin escrit més bonic, quina calma, pau, quietud...jo també haig d'aprendre a estar-me quieta, i amb aquest escrit, m'hi ajudes!Moltes gràcies! Saps, què? de petita m'encantava pujar al terrat a estendre la roba i cantava i cantava...fins i tot un dia em van haver de venir a buscar de tanta estona que feia que hi era! Gràcies per fer-nos recordar moments bonics, amb olor de sabó i roba neta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosa Guàrdia31 d’agost del 2018, a les 19:37

      Estem fetes d'aquests records i quan estem "quietes" venen al present per recordar-nos qui som. Gràcies pel teu comentari. Petons

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada