Paràsits

 Característiques:

Especimens invasors, viuen exclusivament per garantir la seva supervivència, sense cap altre propòsit que xuclar sang, sava o energia del cos colonitzat.

Són el centre i el límit del seu petit univers, ni veuen ni senten res més que les seves necessitats.

Aparten altres elements beneficiosos pel colonitzat, volen exclusivitat, fins esgotar tot el que hi ha per esprémer. 

Són gelosos de la seva víctima, poden ser agressius amb qui posa en perill la seva estratègia. 

Quan la víctima mor o queda sense potencial, en busquen una altra.

Prevenció:

Identificar-los i conèixer les seves estratègies: seducció, victimització. S’aproximen discretament, al principi sembla un intercanvi. S’aprofiten de l’empatia del colonitzat, de la bona fe, de les seves debilitats.

Posar límits, aturar-los: tenir cura de la pròpia salut, fortalesa, mantenir una actitud atenta, formar comunitats riques i diverses, sanejades a base d’aire, sol, aigua i terra amb un objectiu ecològic, formant ecosistemes rics en espècies que s’intercanvien beneficis.

Desparasitació:

Reduir al màxim la seva reproducció i creixement. No cal eliminar-los, deuen tenir alguna funció amagada, desconeguda. Deixar un petit reducte on el paràsit s'instal·li i l’ecosistema el mantingui controlat.

No baixar la guàrdia. Qualsevol escletxa la utilitzarà per expandir-se i posar en perill tot l’ecosistema.

No menystenir el poder del paràsit pot enverinar tot l'hàbitat, no té límits!

No confondre especimen vell o malalt amb paràsit. Els primers han tingut un paper, funció, treball en l’ecosistema, han aportat i aporten, formen part de l’humus on tot creix.

Aquesta descripció pot aplicar-se a: Pensaments paràsits. Persones paràsites. Plantes paràsites. Animals paràsits.

19/6/2021