Cos

El cos com a continent del jo, la mort com una alliberació, un pas cap a una altre estat de consciència.

El cos com a mitjà per a l'expressió del jo, el cos com instrument que aspirem a dominar, però que tan sovint ens domina.

El cos com a transmissor de l'exterior a l'interior del jo.

Acabo la lectura de "Cos" Olga Tokarczuk

...fins que al final algú se n'apiada i li permet el descans etern... Pg. 366

El pare és mort. 

El pare ha deixat el seu cos, un cos vell, dèbil i cansat. Se n'ha alliberat. Ara forma part del món d'una altra manera, més subtil.

Tot és u.

No desapaeix res, es transforma.

...potser tornarem a néixer i que aquesta vegada serà en el temps adequat i el lloc adequat. Pg. 371

Un llibre estrany per uns dies estranys que he llegit i he viscut sense entendre. Els somnis han canviat s'han fet més amables i rics, plens de gent i experiències. 

Agafo la vida i la mort i les deixo fluir, sóc el riu de lava que ningú, ni jo mateixa, sap quan pararà i que es menjarà tot el que trobi al seu pas. 





Comentaris

  1. Gràcies Rosa!
    Novament comparteixo el sentiment que hi ha en les teves paraules!.
    I noia m'has ajudat a recuperar l'autoestima respecte la lectura del llibre Cos...tampoc el vaig entendre!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada