Pintar

Em fa feliç pintar i quan el resultat és bo doblement feliç, eufòrica. 

Aquesta és la seqüència: em situo a l'espai, preparo el material, enfoco el tema, sola o amb les propostes del professor, començo i la noció del temps desapareix, el món és el taller o l'aula i el meu país la taula, el paper casa meva, les pintures i els pinzells els estris per cuinar la màgia de l'expressió. Aleshores pintar és viure, com ho és jugar per l'infant, ballar per la ballarina, compondre pel músic...

Pintar és viure.