La família i altres llasts

...el pare netejava els palosantos i nosaltres, els quatre fills, en gaudíem cada tardor...

Si tenim sort naixem en el si d’un nucli familiar que tindrà cura de nosaltres, amb ell aprendrem codis i pautes i, amb una mica més de sort, el seu afecte ens donarà la suficient seguretat personal per ser persones autònomes i poder fer el propi camí.

En tots els casos, amb sort o sense, ens cal deixar enrere la infància, amb tota la càrrega que porta, per créixer i avançar. Nodrir-nos de nous marcs de referència: companys d’escola, la colla... serà vital. Després els estudis o la feina, les associacions... ens apartaran potser de les amigues d’escola o de la colla... i així anem fent camí a la vida.

Deixar llast per avançar.

Amb la decadència dels pares, records d’infància i adolescència es fan presents, també tensions no resoltes o mal resoltes, aquest moment pot ser una oportunitat per fer-hi les paus o pot ser un infern ressuscitat, dependrà dels camins recorreguts i de la maduresa personal de tots els implicats.

Amb una mica de sort podrem tancar el calaix de vivències i records del passat i encarar amb serenitat la pròpia vellesa.