Desbordament

Com els rius en aquesta primavera: plens, desbordats, a voltes ferotges... vaig i vinc sense aturador en aquesta meva primavera de temps regalat que s'omple i vessa fins el desbordament.

Tu, ells, les nenes, Suècia, ella i l'altra, l'art i la literatura, aquella xerrada musical: "qui n'ha begut en tindrà set tota la vida". Ara i res. Vinyoli i Carabén.

Des de l'ebrietat, com el riu ple que es desborda, trencant els límits, deixant la llera segura i tranquil·la per inundar-ho tot. Portar-ho a l'extrem. Ara i res fins la mort/fins que torni a mare.

Inspirador. Còmplice.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada