Núvols

Dies grisos plens de núvols en l'ànim.

Em trobo una amiga pel carrer, feia dies que no ens veiem, em parla dels escrits, del blog, li agrada llegir-me, m'agrada que m'ho digui. Tinc la necessitat de comunicar-me, en sé tan poc.

Sóc dins la tempesta i no trobo cap paraigua prou gran per aixoplugar-me. Tots som a l'intempèrie. Hi ha moments que algun miratge ens fa creure que algú ens protegeix o directament ens mentim i pensem que som feliços. Els temps feliços han passat, són records endolcits pels anys i les ganes, ara només veig el sol entre els núvols si bufa una mica de vent favorable.

Surto a passejar i el petit paisatge de les flors, els quatre espàrrecs que cullo i el propi moviment m'alleugereixen. I l'escriptura torna a salvar-me.

"Cercàvem or i vam baixar a la mina
i la foscor s'il·luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit"
Joan Vinyoli